Tocant fons

És curiós com funciona això del pas del temps, diries que va ser ahir, però ja han transcorregut prop de dos anys i mig de l’emissió de la tercera temporada de «The Marvelous Mrs Meisel» (Amazon Prime) quan ens arriba la quarta (que diuen que serà la penúltima). Havíem deixat la Midge en un moment complicat: obligada a abandonar una gira d’abast nacional amb un artista de primera i enemistada tant amb la premsa com amb la professió. Obligada a començar des de zero, retornarà al «Gaslight» dels seus inicis per passar després a un equívoc teatre de «burlesque». Els problemes econòmics assetjaran la família de la protagonista i tots plegats es traslladaran al pis de casada de Midge. Com que es tracta d’una comèdia i no pas d’un drama, les penúries dels Weissman no impediran que habitin una mansió de somni ni que es vesteixin amb tot el Technicolor d’un musical de Minnelli.

Aquesta quarta temporada discorre amb el pilot automàtic posat, divagant aquí i allà sense propòsit, una mica a l’espera de la temporada final. La Susie Myerson sembla que vol ampliar la seva tasca de representant, però la seva vida personal continua sent un misteri. Fan acte de presència alguns secundaris habituals —Sophie Lennon, Lenny Bruce—, encara que sigui perquè no els oblidem, però la sensació que predomina és la de falta de direcció. Per sort no abunden els monòlegs de Midge, que és la part que menys em convenç i sí que excel·leixen pares i sogres, que són els meus favorits, en particular Tony Stalhoub i Caroline Aaron (la vera reencarnació femenina de Divine).

El que no es pot negar és que la reconstrucció de l’època (vestuari, escenaris, atrezzo) és ostentosament espectacular. Escenes com la visita al parc d’atraccions de Coney Island, l’estrena al teatre de Broadway o el casament de Shy Baldwin presenten una envergadura i una amplitud de pressupost que abans només es reservava al cinema. Aquest esquer visual podria considerar-se una motivació massa superficial per seguir «Mrs Meisel»; però el cert és que la desvergonyida frivolitat i la simpatia dels seus secundaris fan d’aquest programa una festa contínua.