La nosa dels fills

Serà potser per la baixa natalitat que estem experimentant a Occident i per la plena incorporació de les dones al món del treball, que el paper de les mares ha esdevingut un focus primordial d’atenció, sempre en el centre del debat. Per molt que ressonin els volenterosos discursos igualitaris, són encara elles les que carreguen amb l’alimentació dels fills, amb la seva educació i amb tot el que concerneix a les seves hores de lleure. Fins i tot hi ha dones que s’han proposat fer de la seva maternitat una competició en la qual aspiren al títol de super-mare.

De les penes i treballs d’un grup d’aquestes mares —totes amb fills petits que assisteixen a una escola d’un barri de classe mitja de Londres— tracta «Motherland», una «sitcom» de la BBC que es pot veure a HBO Max. Com que es tracta d’una comèdia, i d’un to força àcid, les dones que hi surten són més aviat poc modèliques. De fet Julia, la protagonista principal (dins d’un repartiment bastant coral) és una dona aclaparada per la feina que busca sempre estratagemes per encolomar els seus fills a algú i obtenir així algunes hores de lleure. La Liz és caòtica i mal parlada, passa molt dels fills i sempre està a punt per prendre una copa i conèixer un nou manso. En canvi l’Amanda (estupenda Lucy Punch) és competitiva i perfeccionista, tothom l’odia. I encara que fins ara he parlat sempre en femení, també hi ha un home, en Kevin, que hi posa molt bona voluntat i per això mateix esdevé l’estora on tothom es neteja els peus.

Els 19 episodis de les tres temporades tracten sobre totes les qüestions pròpies d’una colla d’alumnes de primària: les excursions culturals, els treballs manuals, els polls, les festes d’aniversari, la recerca d’una nova escola pel curs vinent o els cangurs. Curiosament els fills tenen molt poca presència a la sèrie i, parafrasejant la famosa definició del despotisme il·lustrat, es podria dir allò de «tot pels fills, però sense els fills». Tampoc els marits són gaire presents i els que no són absentistes professionals és perquè ja estan en via de divorciar-se.

M’ho he passat molt bé amb aquesta colla de «Motherland», tots ells tafaners, mesquins i irresponsables. Que m’han fet riure, vaja. No hi ha dubte que els personatges poc exemplars són els que fan les millors comèdies.