Ciutat perduda

A «Noruega» (Llibres de la Drassana, desembre de 2020) Rafa Lahuerta Yúfera escriu en primera persona la història d’Albert Sanchis Bermell, un coetani seu nascut al rovell de l’ou de la ciutat de València, últim testimoni d’un món proper i popular, on convivien la menestralia i la marginalitat, i que va anar desapareixent amb les acaballes del segle XX. El Mercat Central és al cor de la novel·la, i a la seva vora el comerç de pesca salada, de nom «Noruega», propietat de la família del narrador. Tracta d’un passat recent, de prop de mig segle, marcat per un riu que encara dividia la ciutat i que amb la seva desaparició sembla que li esborrés part de la seva ànima.

La novel·la s’organitza en blocs temàtics que coincideixen amb l’ordre cronològic d’una forma que li lleva organicitat al conjunt. Així, comença amb la descripció dels anys d’adolescència i el tracte amb una colla de petits delinqüents procedents de famílies poc estructurades. Aquest grup d’amics, tret d’alguna referència puntual, ja no tornaran a aparèixer. A continuació se’ns explica les vides dels familiars propers —avi, mare i pare—, i en el bloc següent les seves morts successives. Només quan el narrador es queda sol a la vida, començarà a explicar-nos a que es dedica i amb qui es relaciona; fins aquest moment sembla haver-se mantingut en suspens, com a espectador passiu de la tragèdia familiar.

A partir d’aquí serem testimonis d’una vida autodestructiva i de difícil encaix, íntimament lligada a uns carrers i unes persones condemnades a la desaparició imposada pel ritme dels nous temps. L’única escletxa d’esperança que troba aquest Albert Sanchis és la pràctica de la literatura i en el llibre s’intercalen alguns dels seus projectes fallits de novel·la, escrits des de la poètica del barri, sota l’advocació explícita del barceloní Juan Marsé i l’argentí Raúl Núñez. 

«Noruega» és molt irregular en la seva estructura i, com sol passar en les primeres novel·les, inclou un excés de materials no sempre necessaris. Té, això sí, un llenguatge molt fresc —un valencià a peu de carrer—, i una expressió amb molta grapa, a les antípodes de la monotonia. Des de la seva publicació, el llibre ha esdevingut un fenomen editorial pel seu inusitat èxit de vendes al País Valencià (i de retruc, però en menor mesura, també a Catalunya). Crec que el seu atractiu respon a la nostàlgia que tots sentim per noms, llocs i experiències que van acompanyar els nostres anys d’infantesa i joventut. En aquest sentit «Noruega» és un veritable catàleg de bars, cinemes, tallers, sales de ball, bordells i parades del mercat, tot un paisatge urbà esborrat per l’implacable pas dels anys, com ho foren els humans que l’habitaren. Per això aquest llibre el gaudiran amb més profit tots aquells familiaritzats amb una València que no és l’actual, sinó la d’abans d’ahir.