Oh, Europa!

Si algú havia trobat a faltar una sèrie televisiva sobre el funcionament dels organismes centrals de la Unió Europea, que sàpiga que existeix «Parlement», programa franco-belga-alemany creat per Noé Debré i visible a Filmin. S’inicia amb l’arribada a Brussel·les del jove Samy (Xavier Lacaille), un ambiciós assistent parlamentari que ho té tot per aprendre, un recurs de guió que es fa servir per anar-nos presentant gradualment els complicats mecanismes que regeixen els organs de la UE. No cal pensar per això que el contingut didàctic de «Parlement» vagi més enllà d’un condiment narratiu al servei d’uns guions que són eminentment satírics. En l’estela de grans comèdies polítiques, com el clàssic «Sí, ministre», els representants parlamentaris són retratats com a ineptes d’altes pretensions, mentre que els seus assessors són els que intriguen sense aturall per treure’ls les castanyes del foc. Afegiu a l’equació els «lobbys», els periodistes i les ONGs, i obtindreu un microcosmos delirant que fa pensar en les peripècies d’un col·legi major per a adults.

Durant vint capítols i dues temporades (2020 - 2022) la sèrie utilitza com a «MacGuffin» únic l’aprovació d’una llei que prohibiria el «shark finning» (la pràctica de retornar a la mar els taurons pescats, després d’haver-los tallat les aletes, destinades a fer una apreciada sopa). Sembla mentida que una excusa tan peregrina pugui donar tant de joc i mobilitzi tal quantitat de personatges.

Com correspon a una sèrie poblada amb personatges paneuropeus, se sent parlar en totes les llengües del continent, encara que les tres predominants són el francès, l’anglès i l’alemany. Fins i tot hi ha un parell de frases en català en un moment molt divertit que produeix una batussa entre dos intèrprets-traductors del parlament (hi surt també una bigotuda política del PP que sembla sorgida de la cripta de l’Escorial).

Entre els personatges que deixen petja memorable hi ha una diputada pro-Brexit, festera i curta de gambals, un administrador enigmàtic que alguns sospiten que és reptilià i una parlamentària alemanya dolçament maternal. Però el meu favorit és el polític interpretat per Philippe Duquesne, un as de la incompetència, l’estratègia del qual és passar desapercebut i fer el mínim possible. Amb aquests objectius, a la segona temporada assoleix cims surrealistes d’ineptitud. En resum, una sèrie tan divertida com «Parlement» ja justifica la subscripció de Filmin.