Exposició pública

Tant ens han habituat les xarxes socials a compartir les diverses vicissituds de les nostres vides —resultats d’un examen, malalties, triomfs i fracassos laborals, naixements i defuncions familiars…—, que en l’exercici d’aquest exhibicionisme acrític hem perdut qualsevol noció de pudor i privacitat. Es diria que ens hem atorgat el dret d’accés a qualsevol tipus d’informació que es trobi a la web, independentment de la voluntat dels seus protagonistes. Fa poc van córrer unes imatges de Santi Millan en ple acte sexual, un vídeo que va circular per les xarxes amb total alegria i sense cap consciència que aquest tràfic impliqués cap delicte.

D’això mateix tracta Intimidad (Netflix), escrita per Verónica Fernández i Laura Sarmiento a partir de dos casos de violació de la intimitat que van ocupar recentment pàgines de la premsa. Els dos exemples presenten amb bon criteri revelacions que afecten tant a una figura pública —la vicealcaldessa de Bilbao (per motivacions polítiques)— com a una persona del carrer —una treballadora d’una fàbrica (per despit d’un ex)—. Varia també la resposta en cada cas, la confrontació en el primer, la claudicació tràgica en el segon. El que sí que queda clara és la intenció didàctica (potser massa didàctica i un pèl optimista) de la sèrie, on s’insisteix en la denúncia policial com a solució primordial per aquests delictes.

Amb un punt de vista essencialment femení —cinc dones encapçalen l’elenc— i ambientada al País Basc, el que permet sentir algunes frases en eusquera, té prou personalitat per merèixer la visita. Molt ben interpretada per les basques Itziar Ituño i Patricia López Arnaiz, i amb una destacable intervenció del català Marc Martínez. Intimidad peca potser d’ingenuïtat i falta de realisme en el seu vessant polític i la sentenciosa veu en off d’ultratomba se la podrien haver estalviat, però la sèrie passa molt bé i fa reflexionar sobre una qüestió d’aquelles que en podríem dir de rabiosa actualitat. Val la pena.