El pitjor de l'EGB no és el que era, sinó la nostàlgia repugnant amb què alguns productes comercials l'evoquen.
Cartesià com ell sol, el compilador s'imposa la norma de no introduir més d'un exemple per dècada de cadascun dels conceptes escollits; mentre que, com a detall lúdic, fa que algunes entrades remetin a d'altres en un encadenament suggeridor. M'ha fet una mica de pena constatar la quantitat de persones, objectes i idees que han passat a millor vida en un lapse de vida relativament tan curt. En aquestes pàgines retrobarem a les difuntes Sylvia Kristel i Lola Gaos, a oblidats com l'al·luminosi, l'aeròbic, el fax, el viso i les cassets, i a passats de moda com Simplemente María o Jacqueline Susann.
Un apartat important l'ocupen paraules i expressions d'ús corrent en una època i que, utilitzades ara, representen la marca indeleble del boomer. En alguns casos pertanyen a la moda del moment —camp, yuppie, kumbaià, footing, videopub, fitipaldi...—; però més sovint són mots i locucions genuïnament catalans que corren el perill de perdre's pel desguàs de la memòria, com ara aixafar la guitarra, verro -a, sacsó, petitburgès, pengim-penjam, escurar, enrotllar-se, ganàpia i un inacabable etcètera.
Apareguda originalment en una publicació periòdica i ampliada posteriorment fins formar aquest volum, Memòria vintage pot semblar una mostra lleugera del talent de l'autor, però no deixa de contenir moments d'aguda perspicàcia, intel·ligència i bon humor, servits a més en píndoles que es poden picotejar sota el guiatge de la serendipitat. Un Pagès Jordà, en definitiva, recomanable per a tots els públics.
allavores
La hibridació entre llavors i aleshores ha originat paraules com allavores, allavòrens o allavontes, que eren molt més vives quan no disposàvem de models de llengua consolidats en ràdios i televisions. El català del segle XX era més incorrecte, més intuïtiu i més vivaç —una mica com nosaltres.
—Allavores t'havies de muntar tu mateix la figura de l'ou Kinder.
Vegeu, també, dialecte.
Vaig llegir aquest llibre encara no fa dos mesos i el vaig trobar prou interessant. Pagès Jordà era només dos anys més gran que jo i em va agradar compartir els seus records que, en bona part, també són els meus. La lectura té el seu punt nostàlgic, que tampoc està malament, però també en destaco això que comentes sobre que l'autor defuig el tòpic del "temps passat sempre millor", aquest detall em va agradar especialment.
ResponEliminaPer cert, jo també vaig descobrir-lo amb "El món d'Horaci" (en el meu cas fa només quatre anys) i tot i que aquell primer llibre no em va acabar de fer el pes, sí que el vaig trobar molt ben escrit i em va deixar ganes de repetir amb altres obres seves. Ho he anat fent (fins avui ja en porto sis) i tinc intenció de continuar perquè encara me'n queden alguns per recuperar, però em sap greu que aquesta meva llista de llibres seus pendents, més enllà de la novetat sobre la família Kennedy que es publicarà pòstumament, ja no pugui créixer més.
Mac, és una pena que desaparegui un autor encara jove i en ple rendiment. Jo també continuaré llegint les obres seves que tinc pendents.
Elimina