La millor pel·lícula de la història

Jeanne Dielman, 23, quai du Commerce, 1080 Bruxelles de Chantal Akerman és la millor pel·lícula de la història.

La millor pel·lícula de la història no existeix. Potser podem afirmar que un antibiòtic és millor que un altre, o que un restaurant és millor que un altre, però les obres d’art no són commensurables en termes absoluts. No existeix la millor pel·lícula de la història.

Com fa cada dècada, la revista britànica Sight and Sound va convidar l’any 2022 un grup internacional de crítics, perquè votessin la seva pel·lícula favorita. Va sortir escollida Jeanne Dielman, 23, quai du Commerce, 1080 Bruxelles.

En escrutinis anteriors foren elegides Lladre de Bicicletes, Citizen Kane, Vertigo, Històries de Tòquio o 2001: una odissea de l’espai.

Lladre de Bicicletes no és la millor pel·lícula de la història. Citizen Kane no és la millor pel·lícula de la història. Vertigo no és la millor pel·lícula de la història. Històries de Tòquio no és la millor pel·lícula de la història. 2001: una odissea de l’espai no és la millor pel·lícula de la història.

Aquests resultats depenen tant dels crítics convidats com de les tendències ideològiques i estètiques imperants a cada moment. 

Per descomptat Jeanne Dielman, 23, quai du Commerce, 1080 Bruxelles tampoc és la millor pel·lícula de la història.

La seva aparició l’any 1975 no va passar desapercebuda entre els experts cinematogràfics; però ha estat enguany que ha saltat a l’àmbit de l’opinió pública generalista ran del títol que li ha penjat Sight and Sound; el que ha propiciat també la seva inclusió en una plataforma de streaming (Filmin) i fins i tot la seva estrena en sales comercials.

Jeanne Dielman, 23, quai du Commerce, 1080 Bruxelles és una mostra ben representativa del que s’anomena cinema lent, el cinema que afavoreix la contemplació sobre l’acció.

Posats a escollir, m’estimo més les pel·lícules pausades que les de tipus Everything Everywhere All at Once.

Jeanne Dielman, 23, quai du Commerce, 1080 Bruxelles narra durant tres hores i quart tres dies en la vida del personatge titular que interpreta Delphine Seyrig. Jeanne és una vídua jove amb un fill estudiant. Aparentment és una mestressa de casa, però a dies i hores convingudes rep senyors.

Hi ha qui diu que a Jeanne Dielman, 23, quai du Commerce, 1080 Bruxelles no passa res. Però sí que hi passen coses: Jeanne escombra, treu la pols, mol el cafè, surt a fer encàrrecs, es banya, fa de mainadera del nen de la veïna, parla amb el seu fill mentre sopen, se'n va al llit amb homes… I no dic més, per no fer espòilers.

Per altra banda hi ha qui diu que Chantal Akerman no pren cap decisió estètica a l’hora de mostrar-nos la vida de Jeanne, com si el seu punt de vista fos tan impersonal com el de la càmera d’un pàrquing. Però no és cert. Els enquadraments —tots frontals, quan es tracta d’interiors— poden variar dins d’una mateixa acció i poden tenir una durada variable. La directora decideix el que mostra i el que no; pot ser extremadament prolixa descrivint els actes més banals o escamotejar-nos completament altres, com les escenes de sexe.

L’espectador de cinema lent (lent el cinema, no l’espectador) requereix paciència i parar atenció. Si s’hi esforça una mica, es fixarà en molts detalls que li podrien passar desapercebuts; coses, com que, a mesura que avança la pel·lícula, a Jeanne se li acumulen els actes fallits. O s’adonarà que les bosses de reixeta ja no s’estilen. O recordarà el paper fi del correu aeri (que tampoc s’estila). 

Pel·lícules com aquesta s’han de veure a l’obligada foscor de la sala de cinema. En cas contrari corres el risc de caure en la temptació de distreure’t amb el mòbil o d’aixecar-te a fer un riu mentre la Jeanne prepara el llom arrebossat. O d’intercalar unes hores de pausa, com he fet jo, abans de prosseguir la projecció (l’estructura en tres dies ho facilita).

Potser no és una obra per a tothom i cal saber el que vas a veure; però en qualsevol cas no és ni difícil d’entendre, ni costa gaire extreure’n reflexions.

Per tant Jeanne Dielman, 23, quai du Commerce, 1080 Bruxelles no és la millor pel·lícula de la història; però Jeanne Dielman, 23, quai du Commerce, 1080 Bruxelles és la millor pel·lícula de la història. I viceversa.