Mafiosos per tot arreu

L’any passat va commemorar-se el cinquantenari de l’estrena d’El Padrí, la pel·lícula de Francis Ford Coppola responsable entre d’altres del naixement del que seria anomenat el Nou Hollywood. En record d’aquesta efemèride Paramount+ (aquí SkyShowtime) va crear la sèrie The Offer escrita per Michael Tolkin sobre l’atzarosa gestació del film. El títol, una referència directa a la cèlebre frase «una oferta que no podrà rebutjar», sembla ironitzar sobre un projecte que va ser objecte de rebuig per moltes de les parts implicades. Coppola, que alguns anys més tard va protagonitzar una experiència catastròfica al rodatge d’Apocalypse Now, es diria que ha sigut durant gran part de la seva carrera un imant per als problemes.

En el cas d’El Padrí les dificultats aparegueren des de l’inici, amb uns directius dels estudis molt conservadors en les seves decisions i enfocats exclusivament a munyir la mamella del best-seller de Puzo, amb un respecte molt escàs per les inquietuds artístiques del director. A això cal afegir-hi la desconfiança que provocava un equip format per relatius desconeguts, des d’un Coppola que encara no havia ofert cap èxit comercial fins uns actors novençans —Al Pacino, James Caan, John Cazale, Diane Keaton— que ho tenien tot per demostrar. Només Marlon Brandon constituïa un reclam de prestigi, tot i que arrossegava la seva personal història d’escàndols i fracassos de taquilla.

Però si el finançament de la pel·lícula fou una batalla constant, els problemes més greus sorgiren per una màfia de Nova York entossudida a negar la pròpia existència i disposada a posar tots els pals a les rodes per impedir la bona fi del projecte. Els tripijocs d’uns i altres per rematar una jugada en la qual tots surtin satisfets proporciona alguns dels moments més sucosos de la sèrie, amb una cosa nostra que malda per estar a tots dos costats de la càmera.

Com a totes les sèries basades en fets reals i protagonitzades per personatges coneguts, no sempre la semblança física és reeixida. Si bé el Coppola de Dan Fogler o el Pacino d’Anthony Ippolito estan molt ben trobats, el Brando de Justin Chambers o el Sinatra de Frank John Hugues costen més de reconèixer. En el seu descàrrec, es tracta de papers molt menors. En qualsevol cas The Offer compta amb molt bones interpretacions. Sense desmerèixer Miles Teller com el productor en el que se centra la història, les meves favorites són les del sempre elegant Matthew Goode fent del productor i playboy Robert Evans, la de la secretària amb molts ovaris que crea Juno Temple i la del mafiós vulnerable de Giovanni Ribisi. Tot plegat un combo guanyador que no s’hauria de perdre cap amant del setè art.