Entre els anys 90 i 94 Joan Jordi Miralles va ser resident a La Masia, becat per la secció de basquet del Barça. Gairebé trenta anys més tard, un cop ben assimilada l’experiència, ha escrit la novel·la Triomfador (Males Herbes, gener 2023) per relatar-la en clau de ficció. En el llibre el protagonista es diu Ulisses i viu a Manresa. Als tretze anys és reclutat pels barcelonistes, invitació a la qual respon amb lògic entusiasme. No obstant, no trigarà a descobrir les dures exigències que acompanyen l’esport d’elit i, el que és molt pitjor, patirà l’assetjament que regna als dormitoris així que desapareix la supervisió dels adults.
Miralles no ens estalvia res en aquest relat descarnat i difícil de pair, que sona absolutament creïble i que provoca un munt de preguntes que no obtenen resposta directa. Potser el que sobta més és que un club de la importància i la suposada professionalitat del Barcelona pugui abandonar els seus pupils adolescents al descontrol que sorgeix d’un excés de testosterona juvenil. Trobo plausible que una associació dedicada a l’esport no mostri el menor interès perquè els seus membres tirin endavant amb els estudis acadèmics, però costa més d’empassar que afavoreixin una situació que es clarament tòxica de cara als resultats esportius.
Xoca també que, malgrat les humiliacions descrites que tant penosa fan la lectura de certs fragments, el protagonista no les denuncia i ho tira tot coll avall com a sacrifici per un bé major, com és la permanència dins de l’equip. Així, el Barça —sovint considerat per tants com la columna vertebral de Catalunya— esdevé el destí suprem que justifica qualsevol degradació personal.
Que jo sàpiga no hi ha hagut cap resposta oficial als fets que Triomfador relata, no sé si pel temps transcorregut des que succeïren, que probablement els converteixen en prescrits, o bé per la màscara de ficció que permet arxivar-los en l’apartat de les invencions sense conseqüència.
Narrat en un estil despullat i precís, amb un staccato sostingut que impedeix aturar la lectura, Triomfador deixa una empremta duradora i obliga a qüestionar-se quin pot ser el preu de l’èxit, una reflexió molt recomanable també per lectors adolescents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada