3RES

Avui no penso treballar: faig festa grossa per celebrar que ja tinc tres anys. Passeu sense compliments, hi sou tots convidats. Podeu venir vestits com vulgueu (molts ja ens hem vist figuradament en pijama o en roba interior), tot i que em faria gràcia que algú es presentés amb un embut verd al cap per evocar les cites a cegues entre blocaires. Queda absolutament prohibit, això sí, dur cap mena de regal. Com podreu comprovar aquí hi trobareu de tot, començant per una decoració festiva de paperets, globus i serpentines (la de quartos que m’he gastat a la Industrial Bolsera!)

Per picar podreu escollir fins a cinc amanides (us recomano la de ceba, taronja i olives negres), embotits i formatges de setze denominacions diferents, tot acompanyat de l’inevitable pa amb tomàquet, faves i cigrons fregits, cheetos al caviar, tramussos en escabetx i ossets de goma. En quant a la beguda, n’hi ha per satisfer tots els gustos. Els abstemis podreu delectar-vos amb Mirindes, Frucos, Orange Crush i Canada Dry, a més de les aigües minerals escoceses i el Vichy (català). La nevera és plena a vessar de cerveses dels cinc continents, caves, xampanys i sidra El Gaitero. I pels més sofisticats he contractat un barman capaç de preparar qualsevol còctel (o així me l’han venut). Per posar-lo a prova, jo li he demanat un Cocoliso (per dir alguna cosa) i després d’un parell de breus manipulacions m’ha servit un beuratge que no diria que fos tòxic.

Si algú vol fumar, que ho faci, sigui tabac o no ho sigui. I a qui li molesti el fum, li aconsello que surti a la fastuosa terrassa tropical i s’encaterini amb l’estany dels nenúfars. Com que estem gaudint d’una tardor inusualment càlida, és possible que escolti el cor de granotes residents. Us prego, però, que no doneu de menjar a les iguanes ni al lèmur: tinc les seves dietes molt controlades.

I com que sé que el meu públic és molt exquisit i s’alimenta més dels fruits espirituals que del xolís, he preparat un seguit d’actes culturals que, crec, interessaran a la concurrència. A mitja tarda, el Quartet de Cordes Kelvinator executarà l’estrena mundial de “Tema i variacions sobre Paquito el Chocolatero”, obra de María Angustias Sacedón, valor puixant en el camp musical.

Després hi haurà ball amb el reputat D.J. Estornino. Agrairia que el perseguíssiu i el féssiu callar definitivament amb un cop de sabata, després de sentir la seva primera cançó programada. De nou a onze està previst mirar el cel i admirar-se (en silenci) de les meravelles de la Creació. Col·loqui: déu existeix? Prop de la mitjanit la mèdium Encarneta Recolons intentarà materialitzar l’espectre de Charles Dickens, perquè ens reciti “La mort de la coixeta” de Folch i Torres. No es tornarà el preu de l’entrada, perquè no n’hi havia.

Ah!, i que no me n’oblidi, barra lliure de Sugus durant tot el dia i la resta de la nit.