Avui no penso treballar: faig festa grossa per celebrar que ja tinc tres anys. Passeu sense compliments, hi sou tots convidats. Podeu venir vestits com vulgueu (molts ja ens hem vist figuradament en pijama o en roba interior), tot i que em faria gràcia que algú es presentés amb un embut verd al cap per evocar les cites a cegues entre blocaires. Queda absolutament prohibit, això sí, dur cap mena de regal. Com podreu comprovar aquí hi trobareu de tot, començant per una decoració festiva de paperets, globus i serpentines (la de quartos que m’he gastat a la Industrial Bolsera!)
Per picar podreu escollir fins a cinc amanides (us recomano la de ceba, taronja i olives negres), embotits i formatges de setze denominacions diferents, tot acompanyat de l’inevitable pa amb tomàquet, faves i cigrons fregits, cheetos al caviar, tramussos en escabetx i ossets de goma. En quant a la beguda, n’hi ha per satisfer tots els gustos. Els abstemis podreu delectar-vos amb Mirindes, Frucos, Orange Crush i Canada Dry, a més de les aigües minerals escoceses i el Vichy (català). La nevera és plena a vessar de cerveses dels cinc continents, caves, xampanys i sidra El Gaitero. I pels més sofisticats he contractat un barman capaç de preparar qualsevol còctel (o així me l’han venut). Per posar-lo a prova, jo li he demanat un Cocoliso (per dir alguna cosa) i després d’un parell de breus manipulacions m’ha servit un beuratge que no diria que fos tòxic.
Si algú vol fumar, que ho faci, sigui tabac o no ho sigui. I a qui li molesti el fum, li aconsello que surti a la fastuosa terrassa tropical i s’encaterini amb l’estany dels nenúfars. Com que estem gaudint d’una tardor inusualment càlida, és possible que escolti el cor de granotes residents. Us prego, però, que no doneu de menjar a les iguanes ni al lèmur: tinc les seves dietes molt controlades.
I com que sé que el meu públic és molt exquisit i s’alimenta més dels fruits espirituals que del xolís, he preparat un seguit d’actes culturals que, crec, interessaran a la concurrència. A mitja tarda, el Quartet de Cordes Kelvinator executarà l’estrena mundial de “Tema i variacions sobre Paquito el Chocolatero”, obra de María Angustias Sacedón, valor puixant en el camp musical.
Després hi haurà ball amb el reputat D.J. Estornino. Agrairia que el perseguíssiu i el féssiu callar definitivament amb un cop de sabata, després de sentir la seva primera cançó programada. De nou a onze està previst mirar el cel i admirar-se (en silenci) de les meravelles de la Creació. Col·loqui: déu existeix? Prop de la mitjanit la mèdium Encarneta Recolons intentarà materialitzar l’espectre de Charles Dickens, perquè ens reciti “La mort de la coixeta” de Folch i Torres. No es tornarà el preu de l’entrada, perquè no n’hi havia.
Ah!, i que no me n’oblidi, barra lliure de Sugus durant tot el dia i la resta de la nit.
Sóc dels primers? Sempre arribo massa aviat a les festes... En fi, felicitats! El tres és un número molt maco, ja pots estar orgullós. Mira t'he portat un regalet, te'l deixo aquí. On dius que tens les Mirindes?
ResponEliminaEts el primer, Salvador, però aviat s'animarà la festa. Et serveixo un scotch sense mirindes. Crec que t'agradarà.
ResponEliminaPorto l'embut verd al cap. Tot i que no em faria falta, perquè ja em coneixes. Vaig tirant serpentines i ja m'he acostat a la nevera. Guaita, un sugus! Matilde, vine, que hi ha sugus!!! M'hi sento com a casa. Felicitats i petons.
ResponElimina(per cert, vam començar gairebé alhora... a finals de setembre el riell en va fer 3, però no vaig fer cap celebració, ara em sap com greu, mira...)
Eulàlia, abans de conèixer-nos, vam dur l'embut verd al cap. Després no. El Riell va néixer a la mateixa època i el Galderich també. Reflexionarem sobre la fertilitat del 2008 i després anirem a dormir.
ResponEliminaBonic aniversari; a tres anys ja es comença a tenir seny.
ResponEliminaVaig a veure si em puc posar un didalet de bourbon. Anul·lo els plans de demà i passaré a mitja tarde, que la cosa promet.
pere
Toc, toc...
ResponElimina- Es pot passar? Porto olives assassines i Coca-cola que he vist que s'ha marginat a cert sector de la catosfera malgrat ser de l'esplèndida collita del 2008!
En veure la festa he sortit pitant de casa i porto uns pantalons Kelvin Klein a ratlles que les meves filles diuen -gent jove pa tou- que són un pijama i jo dic que és el darrer crit de la moda universal i globalitzada!
En fi, jo porto els goigs de Sant Galderich penjats al coll perquè tothom m'identifiqui i no hagi dubtes de la meva autèntica identitat...
Felicitats (i mira que en diu la Wikipedia del 14 d'Octubre: 1582: en Roma, el papa Gregorio XIII decreta el calendario gregoriano en sustitución del calendario juliano; la noche del jueves 4 de octubre dio paso al viernes 15 de octubre, por lo cual el 14 de octubre de 1582 nunca existió en Italia, Polonia, Portugal y España :)
ResponEliminaBueeenas, moltes felicitats! t'ha quedat molt maco el palau! m'agradaria tastar el cocoliso i poder saludar a les teves bestioles que mimes amb tanta cura. A veure aquestes cançons..(en un quintet hi ha contrabaix) Gràcies pel convit, m'ho estic passsant pipa!
ResponEliminaJo porto una amiga, la Carmina Burana, que canta fatal, la pobra, però és molt simpàtica, ja veureu, i quan us hagi pujat una mica la Mirinda, abans no, que seria una imprudència, us perpetrarem una jota inèdita (o inaudita o com carai es digui) que hem escrit per a l'ocasió, I Will Survive, l'hem titulada; bé, jo no canto ni borratxa, només li marcaré el ritme amb l'ampolla d'anís del Mono i el ganivet.
ResponEliminaOstres, això del Sugus ha set tot un detall. Passa'm un de pinya, plis! On s'ha ficat en Josep, que el vull saludar?
faig tard??
ResponEliminan'has montat una de bona i no me la vull perdre
felicitats, Allau!!
Com l'anunci de Trivago, vinc en barnús i tovallola enrotllada al cap, ja em deixaràs un assecador de cabells eh! S'ha cruspit tots els cheetos amb caviar i la Mirinda en SM? Ara que, a les hores que som, amb un Fruco també faré :D Per molts d'aixonses i tot aquest tipus de coses eh! :)
ResponEliminaEp, queda lloc a la nevera per a posar en fresc aquesta caixa de Sandaru que corria per casa? També hem portat una cistelleta de Pitagols, bons per a fer més barrila...
ResponEliminaVes per on, germà, també el Foravial va ser fundat a 2008.
Pere, amb tres anys espero haver après a moure'm amb soltesa i a controlar un vocabulari d'unes 300 paraules, que és el que toca. I passa de didalets, aquí els gots són generosos.
ResponEliminaEndavant, Galderich, no calia que portessis res (i menys els pantalons a ratlles). Hi havia Coca-cola, però no l'havia mencionat per òbvia. Què és una festa infantil sense Coca-cola i olives assassines?
ResponEliminaGràcies, Prat! Sort que no vaig néixer al segle XVI.
ResponEliminaPassa, passa, Kalamar, això comença a estar animat i, com que la casa és gran, el contrabaix no fa nosa.
ResponEliminaMatilde, ja friso per sentir el duet. En Josep deu ser a la cuina, ara el faig sortir.
ResponEliminaSargantana, no fas tard, espero que el sarau encara duri unes hores.
ResponEliminaClídice, el que vulguis, com a casa teva, mentre no pretenguis fer servir la banyera, que és on hi ha els refrescos.
ResponEliminaJordi, Sandaru i pitagols, ideal! Quina collita la del 2008.
ResponEliminaHoooooola! Què es pot passar? Caram, quina animació, no? On és l'amfitrió que el vull felicitar! Per molts més 3 anys!!!
ResponEliminaQuina festa... renoi...
Doncs per molts anys. Caram, jo que et volia regalar un tricicle, a roda per any... Bé, en altra ocasió serà. Escolta, l'elecció del tema per a les variacions ha estat cosa teua o venia al pack aniversari? És que ací ja tenim l'oïda foradada amb la cançoneta. Tocant a la qüestió del col·loqui, la resposta es sí, és clar, el problema és que ell mateix no ho sap. Trilicitats!!!
ResponEliminaPer molts anys!!!
ResponEliminaAllau... és que no tinc res per posar-me!!! Crec que he d'anar de compres urgentment.
Perdó, i de la logística de tot plegat qui s'encarrega, el de sempre?.
ResponEliminaEi, Josepppp! Penja el davantal i vine cap aquí, que això és una festassaaaaa
ResponEliminaCompte, que en Leblansky diu que portarà la música! Algú que ho impedeixi!
ResponEliminaI ja posats, avera si el mateix algú treu a la Clidi del lavabo, que ja fa una hora que es tancada allà dins!!!
ResponEliminaglups! em sembla que ja no queden mirindes, haureu de passar amb els Sandarus d'en Girb, que sempre l'he trobat massa àcid :P
ResponEliminaLA música del Leb, dius, Galderich??? arrgh. Clidi, quan de temps sense veure't però on t'havies fotut? Al lavabo?
ResponEliminaMatilde, encara queden sugus??
Vicicle, treu el tricicle d'aquí enmig que fa nosa, posa'l a la terrassa que ens fotre'm de cap. Passam els Sandarus, Girb!
Allau, això sí que és una festassa, tu!
ah! per cert, guatxi la deco :)
ResponEliminaGràcies, Tirant, hi ha lloc per a tothom. Una copeta?
ResponEliminaGràcies, Vicicle. Si duro un any més, em regales un cotxe?
ResponEliminaGràcies, Mari Carmen. Com pots comprovar, aquí tothom va molt informal, així que fes el favor de passar, sense excuses.
ResponEliminaJosep, avui tu no treballes, ja està tot preparat. Si de cas, demà m'ajudes amb l'escombra.
ResponEliminaNomés en queden de taronja, Eulàlia, sempre passa igual...I tu Clidi, què feies allà dintre, et deus haver fet els engonals amb pinces, perlamordedéu, que tinc una urgència. No sé jo què carai hi fiquen ara, a la Mirinda.
ResponEliminaaissssshhhhhhh ara me n'he sentit tu! :S
ResponEliminaEiiiii! Sí, sí, sí! M'apunto a la festa virtual de can Avalanche!!! Allau, ja pots encarregar més Orange Crush, que me les penso empassar totes, i a més, si em deixes, m'emporto les ampolles per fer una làmpada de disseny que posteriorment us regalaré! Per molts anys més, visca el blocaire Allau, sí!!!
ResponEliminaEr... uh... i dit això, puc portar la música?
Ep, Leb, aquesta wamba no serà teva, oi? És que resulta que algú l'ha llençada al cap del Kelvinator xocolatero aquest, i ja els tens pastat per terra, pobre nano, que tampoc no ho feia tan malament.
ResponEliminaPer cert, algú ha vist a la Carmina? Pos és que amb tot això del xocolatero ens han avançat l'actuació i no l'ha trobo enlloc. Calla, que l'últim cop que l'he vista m'ha dit no sé què que anava a escalfar. Càsumn'elamorlliure, que aquesta sembla una mosqueta morta, però donde va, triunfa. Allauuuu, el dormitori quedava per aquí, oi?
Òndia, quin sarau heu muntat. Ja deia jo, d'on ve aquest xivarri?
ResponEliminaAixí que l'octubre del 2008, en plena crisi. I que no té pinta d'afluixar... Danzad, danzad, malditos
Osti, quin mal fa la Mirinda, volia dir "no la trobo", "no la trobo", "la", "la". Això, lalala!
ResponEliminaCom sempre, arribo quan tothom ja va tort... Buscaré la taula de les begudes amb aire desmenjat i m'hi posaré amb energia, a veure si em poso a la vostra altura abans que comenceu a fer la conga.
ResponEliminaVenia amb un parell de llibres, però just quan era a deu metres de la porta, una veu se m'ha manifestat (diu que era el geni de la llengua) i, un pèl foteta, m'ha dit: "on vas amb aquests llibrots, passerell? No veus que l'Allau ho ha llegit tot? I que no vol regals?"
I res, els he deixat a la porta i he fet veure que feia bookcrossing.
N'hi han de carri-cotxes amb quatre rodes i pedals. Podia ser una opció per l'any vinent :) Bé, sorry, que no em vull fer pesat amb l'apostolat ciclista.
ResponEliminaMatilde, amb permís, l'agulla que busca Barbarina la tinc jo clavada a la roda del darrere de la bici, com sempre que punxes, no cal dir :(
Leb, ara et trec una caixa d'Orange Crush i posa la música que vulguis. Ara, del Galderich no responc.
ResponEliminaAu, Brian, cap a dins!, que amb crisi o sense avui toca ballar-la.
ResponEliminaFerran, confio que aviat et posaràs a l'altura de les circumstàncies. (Com qui no vol la cosa, vaig a mirar els llibres de l'entrada).
ResponEliminahips! ui! peddddddó! amics meusssss, totsssssamicsssss :) gue goions duia la mi'inda? tin 'on roooooooooonnnnnnnnnnnnnccccccccc
ResponEliminaLeblaaaaaaaaaaaaaaaaaansky què és una festa d'aniversari i no un funeral! Fes el favor de fotre música adequada que no calgui sentir el sorollet dels ferros de les boques de les cantants mentre canten que amb el merder que hi ha no val la pena tanta sofisticació!
ResponEliminaUna mica de OMD, a veure si el Josep surt de la cuina on el té esclavitzat l'Allau, i podem gaudir de les seves famoses ballaruques!
Per cert Clídice, deixa de menjar-te totes les olives assassines i deixa'n per altres!
Clidi, tás fatal!!!!vols dir que la culpa és de la Mirinda???
ResponEliminaLEB, au va! posa música de ballaruca!
Ballaruca, ballaruca, ai perdona Matilde, t'acabo de trepitjar. Aquí gairebé no hi cap ni una agulla! Festa, festa!
Home, Allau, deixa els llibres del Ferran, que ja deus estar pensant en el proper post!!!!
Yiiiiipiiieeee!
No us ve de gust sortir al jardí? Crec que alguns necessiteu prendre una mica l'aire.
ResponEliminaPrendre? Jo ma pidut un altre xupitu de mirinda! Ei rebaixa'l amb una mica de vodka que ja m'esta fent efecte. Mirinda traïdorotaaaa!
ResponEliminaEhhhhhhh, atenció, un poquito de por favor... tots cap a dintre que ja he trobat la Carmina (ni rastre d'en Vicicle, en canvi, chi sai dove sarà?; pa mi que la lagartona aquesta li ha apriat la roda, ja veus que et dic) i ara, així que afini l'ampolla d'anís, procedirem a perpetrar la jota.
ResponEliminaAlgú sap si déu ja ha arribat o què? No sé de part de qui ve, aquest.
No sóc déu (crec) sóc el típic que arriba tard, però és igual perquè a les festes sempre em quedo a un racó buidant un got i pensant en les meves coses enlloc de ballar i relacionar-me. També em podeu fer servir per rentar els plats. Per molts anys, Allau!
ResponEliminaPer mooolts anys Aaallauuu! Vaig tan posada de coca que ni t'havia dit que feia estona que era aquí. Per cert? Hi ha Moet & Chandon per casualitat?
ResponEliminaÒscar, no arribes tard, encara queden hores de gresca.Encara queden alguns plats forts. Has tastat les croquetes?
ResponEliminaGlòria, amb aquest desgavell ni t'havia vist. Ara et serveixo una copa de Moet. El Chandon, en canvi, s'ha acabat.
ResponEliminaEl Veí de dalt no m'ha deixat entrar abans. Es queixava que no ha dormit en tota la nit.
ResponEliminaPerò 3res anys són 3res anys! Per molts anys, Allau!
Serà el veí de sota, Víctor, que a dalt només hi ha el terrat. Passa, passa, que quants més serem...
ResponEliminaEp!!! jo m'apunto al coloqui i deixo de banda el col·loqui.
ResponEliminaPer molts anys.
Gràcies, Carles! A veure si trobes la Mari Carmen (mira sota les taules).
ResponEliminaAi, ai, que arribo tardíssim... Per molts anys, Allau!
ResponEliminaTranquil, Espai, ara trec el berenar i cap al tard hi haurà focs artificials.
ResponEliminaVeig que s'estan acabant les begudes... Només queda Konga de cola!
ResponEliminaIep! Que he anat a dormir la mona al Verdi i mentre la mona dormia he aprofitat per veure el Chomet, em sembla que m'agradara moltes vegades, pero no se si tantes com Belleville :)
ResponEliminaOn t'havies ficat, Clidi? Ai, això va de capa caiguda..aquest, l'Òscar, que no fa més que posar la Tori Amos.
ResponEliminaNo tindràs pel bolsu una llima d'ungles, oi?
Tava veient una pinicola, o flim. Ondia, llima no, pero he dut la mitja (per si venia mr. Pierre, en Robes). I si vols et deixo la mona, que ja esta dormida :D
ResponEliminacony! sempre faig tard, ja m'he quedat sense pastís. Que en siguin molts més, ah! i felicitats.
ResponEliminaGirbén, ara trec Royal Crown i Orangines.
ResponEliminaClídi, no és bo anar al cine amb ressaca. L'hauràs de tornar a veure en condicions.
ResponEliminaMatilde, res d'armes punxants. Com a molt, a cops de sabata.
ResponEliminaFrancesc, arribes pel ressopó i el castell de focs artificials.
ResponEliminaNo, si la llima no era per intimidar l'Òscar, Allau, és que se m'ha trencat una ungla de tant ricracricrac amb l'ampolla d'Anís. Ara em foteria unes galetes amb cola-cao.
ResponEliminaOita, el castell de focs!! Deixa'm anar buscar una rebequeta, que sembla que ha refrescat.
ooooooh! ooooooooh! oooooooooh!
ResponEliminaMati, jo sempre malpensant, disculpa. A casa som de Nesquick de tota la vida, et fa res?
ResponEliminaSí, Clídice, pirotècnia valenciana, com ha de ser.
ResponEliminaNesquick va bé, gràcies. Són ben bonics, los petardos aquests...
ResponEliminaostres! paco el chocolatero... i pels Kelvinator... això no m'ho perdo!
ResponEliminaei x molts guatekes com aquest.. felicitats!
Lolita, afanya't, que això s'acaba. Crec que a la nevera queda una mica de Dubois i el barman encara et servirà un White Lady, si t'abelleix.
ResponEliminaTranquils tots!! Porto Almax per qui en vulgui i una llima per a l'ungla trencada de la Matilde. Benvolgudíssim Allau, felicitats! Benvolgudíssims no-Allaus, què us heu pres? Doneu-me'n una mica, feu el favor!!! Arribo a l'hora de començar a mirar les estrelles i ja no queden cheetos al caviar. Com pot ser?! Afortunadament ja he vist el barman. Tot controlat, ara sí. Adoro els barmans, sempre tan obedients. Ai, Allau, llegir-te és un plaer (quina sort que tenim els que et llegim) i aquesta festa és la bomba. Per molts sugus!
ResponEliminaMarta, ja començava a considerar-te una desertora. Sort que has arribat abans de la traca final. Demana-li al barman el que vulguis, això no s'acaba.
ResponEliminaPos jo haig de marxar pitant, que m'acaben de comunicar una urgència lectora d'última hora i resulta que haig de portar un Xècspir al número 13 de la rue del Percebe; ja em diràs tu si no podrien mirar la tele una estona.
ResponEliminaUna festassa, Allau! Homèrica.
Allau, quina festassa heu muntat! No coneixia a la meitat de la gent, però m'he enrotllat amb tothom! I a més, què servicials i amables, tots: a la que m'acostava a posar un disc dels que he portat, que ja venia algú a oferir-me un parell d'orange crush, una per cada mà. És clar, així, poca cosa he pogut posar de la que portava.
ResponEliminaM'alegro que t'ho hagis passat bé, Matilde. Ja saps que demà serà Sant Tornem-hi, però comprenc que una urgència és una urgència, i més en aquesta adreça tan entranyable.
ResponEliminaPer cert, ara me'n adono que porto una bamba de cada color, i jo juraria que quan he sortit de casa les duia iguals. Si us plau, si algú ha vist una bamba extraviada, que me la torni. O bé, si algú descobreix que en porta una que li va gran, que s'hi fixi a veure si no és la seua. És que amb les bambes, ja se sap...
ResponEliminaLeb, els meus amics són tan amables com garneus, així que beu els teus Orange Crush i no els facis gaire cas.
ResponEliminaLeb, sobre bambes i altres peces de roba perdudes, demà faré inventari. Descuida que tot, llevat de les virginitats, serà restituït.
ResponEliminaNo, Leb, no és pot dir mai BAMBA en una festa, s'ha de dir wamba, que si no la gent comença amb allò de bambalabambalabamba i s'acaba en Georgie Dann!!
ResponEliminaI gràcies per la llima, Marta!
Ara sí, ciao! Compte amb la Carmina, que ha tornat a desaparèixer.
Mati, abans que te'n vagis, saps si la Carmina aquesta és propensa a les activitats extra-conjugals? (Coses que passen entre les frondes del jardí).
ResponEliminaAquesta no deixa res per verd, Allau, pensa que a l'Institut li dèiem la Messalina...y hasta aquí puedo leer.
ResponEliminaEn realitat jo m'he passat la nit intimidat per l'escot tan sexy i intel·lectual de la Matilde. Ja puc fregar els plats? Mentrestant us en posaré una altra de la Tori, em sembla que li comenceu a agafar el gust.
ResponEliminaÒscar, la Mati té un escot virtual veriginós i la Tori també. Em sembla que has acabat convencent els assistents.
ResponEliminaFelicitats, Allau. Que per molts anys continuïs recomanant-nos (i desaconsellant-nos) llibres, pel·lícules, viatges i records. Potser no se'm veu gaire per aquí, però hi passo sempre abans d'anar al cinema o a una llibreria i, per ara, bingo rere bingo. Serà que som de la mateixa quinta ;-) Enhorabona i moltes gràcies! (Perdona que et feliciti per telegrama, però encara no sé fer-ho a la manera 3.0).
ResponEliminaCarme, ets fantàstica, tant se val com et vesteixis. Petons fortíssims!
ResponEliminaAh, i sobretot felicitats per portar el segon millor blog català de la xarxa!
ResponEliminaNo cal que em diguis quin és el PRIMER, ja ho he assumit.
ResponEliminaEl de la Gemma Sara, per descomptat.
ResponEliminaSigui!
ResponEliminammmmmmmm algú sap on anat a parar els meus pantalons?
ResponElimina(és per fer via fins el 100)
Arribo tard? Sempre et puc ajudar a recollir... Moltes facilitats!
ResponElimina99.
ResponEliminaBon dia al dematíííí (sí, sóc d'aquelles de ressaca optimista. Grrr)
Si algú vol galetes, a casa en tinc unes de belgues boníssimes. I cafè calentonet.
Quina festassa, mon dieu.
Fantàstic, ja he tornat a fer tard... Passaré una nota per sota la porta que digui "Per molts anys!" i me n'aniré sigilosament...
ResponEliminaClidi, ja hem fet el 100! Tot un rècord per aquest bloc.
ResponEliminaPuig, m'agafes acabat de llevar. Cafè i croissant?
ResponEliminaMati, una festassa que fa història. Gràcies per la teva tan activa participació.
ResponEliminaDavid, passa, passa, has esmorzat?
ResponElimina3 + 100 = 103
ResponEliminaMe'n recordo que el Roger Moore sortia a la publicitat del brandy 103...
Sí, Jordi, amb una mà a la butxaca del pantaló dient "siento tres".
ResponEliminaAi! Ara em fuetejaria per no haver pogut ser a la festa; Arribo tard, i només hi trobo una muntanya de papers de Sugus dins d'aquest cendrer de vidre verd, tan gran...quin greu!
ResponEliminaSi us plau, mira de fer-ne una altra quan en compleixis 4; T'asseguro que aquesta, no me la perdré!
Ah! I moltes felicitats :-)
Gràcies, Carme. Potser hauria d'haver enviat les invitacions abans, però llavors ja no hauria estat una festa sorpresa.
ResponEliminaValeen, ja ho pillo; Però espera...que he trobat un benjamí de cava; fa una última copa?
ResponEliminaTxin! :-)
ResponEliminaTxin!, Carme ;p
ResponEliminaCulló! No tenia registrat que ja fes tres anys de tot plegat... Entrava poc per aquí, però la data no és gens banal. En fi, heu celebrat l'aniversari i arribo tard, de manera que marxo de nou.
ResponEliminaJo fa poc m'he penedit (com a bon judeocristià) de la meva etapa al Riell i l'he esborrada. Com si es pugués esborrar el passat...!
Arribo tard, però espero que hi hagi vuitada. Felicitats per sobreviure virtualment.
ResponEliminaQueda res per picar?
Hi ha capvuitada, Enric, i fins i tot alguna cosa per picar trobarem.
ResponElimina