Mercenaris

L’altre dia, tot contemplant les desventures del Papa Piccoli, em va donar per preguntar-me per l’origen de la guàrdia suïssa, nota de color inevitable a tota estampa vaticana. Què hi tenien a veure els suïssos amb Roma? Per què aquells mossos vestien de color parxís? (Que l’estil de la roba fos una mica anacrònic, no era tan estrany, tractant-se del Vaticà). Així que vaig arribar a casa, vaig consultar la Viquipèdia heretada del meu avi i això és el que vaig aprendre.

Resulta que hi va haver un temps en el que Suïssa era un país pobre —no havien après encara a fer xocolata, rellotges i diners— i, com que l’únic que els sobrava era mà d’obra, s’especialitzaren en fer de soldats mercenaris per a qualsevol monarca que els requerís. L’època, el segle XV, era propícia a les picabaralles entre estats, i els soldadets suïssos es llauraren una reputació d’ardits i lleials. Els papes, que no deixaven de ser uns caps d’estat més al bell mig d’una Itàlia dividida en territoris enfrontats, se’n serví sovint d’aquestes forces helvètiques; però, quan el cardenal Giulio della Rovere esdevingué el Papa Juli II, acordà amb el govern suis un subministrament permanent de guàrdies. El primer contingent de 150 soldats arribà a Roma el 22 de gener de 1506, data que es considera com la de la fundació de la Guàrdia Suïssa del Vaticà.

En principi aquestes forces havien d’actuar com a exèrcit del Papa, però des que Pau VI, en un d’aquells rars moments que l’Església prescindia de pompa, va dissoldre l’any 1970 la Guàrdia Palatina i la Guàrdia Noble, la Guàrdia Suïssa va assumir també funcions cerimonials. En l’actualitat aquest acolorit exèrcit compta amb vora de 150 membres.

Si algú té ganes d’allistar-se, ha de tenir la nacionalitat suïssa, ser mascle solter d’entre 19 i 30 anys, al menys 174 centímetres d’altura, haver cursat estudis mitjos i haver rebut instrucció militar a l’exèrcit suís. Parlar alemany sembla aconsellable i males llengües asseguren que tenir un bon tipet també. Ignoro si la paga és bona, m’ensumo que sí; però no es pot negar que per fer la “mili”, molt millor Roma que Melilla. A més a cap altre exèrcit podràs lluir un uniforme tan pop i a la vegada tan “retro”, pur estil renaixement. Els colors groc i blau provenen de la casa Della Rovere, als quals el Papa Lleó X hi afegí el vermell de can Medici. L’uniforme de gala pot arribar a pesar 3,6 quilos (desavantatges del rigor històric), però us permetran substituir l’habitual “txapela” per un casc amb plomes d’estruç.

Per a qui li agradin les armes antigues trobarà aquí l’oportunitat ideal per passejar-se amb espasa i alabarda, que és trist que ja no faci servir ningú. Tot i que des de l’atemptat a Joan Pau II han estat ensinistrats en la lluita cos a cos i disposen d’armes de foc, no sé si amagades en algun plec de la roba.

No sé perquè explico aquestes coses que, la veritat, no em van ni em vénen gaire; potser només per amortitzar el temps esmerçat satisfent una curiositat d’aquelles que t’assalten quan menys t’ho esperes. Bé, algú s’hi apunta?