Jo ho recordo molt vagament. Tantes coses que s'havien arribat a fer al Turó-Park, i ara només hi van minyones filipines a passejar la canalla de la burgesia.
Me'n recordo dels putxinel·lis i del poltre oscil·lant de fusta amb el cap metàl·lic. Com que l'altre poltre de la ciutat era el de Monteroles, jo envejava els nens de classe alta per les diversions dels seus parcs, desconegudes per a la resta de ciutadans.
Garbí, segurament la fama dels Anglès no va arribar a terres gironines (malgrat el seu nom toponímic); però hi ha una gran tradició titellaire catalana.
I aprofito per dir, no fos cas que en Tibau em llegís, que "titella" és un mot masculí.
Jo men recordo perfectament...... gracies Allau per fer-me reviure aquests moments màgics de la meva infantessa. Anava molt sovint els diumenges al mati ( o eren els dissabtes ???), però abans amb la meva germana patinàvem sobre rodes a la pista que havia en el mateix Parc..... desprès a veure els putxinel·lis.lis...i a crida si venia el dimoni que sempre sortia i atacava als nens...o el llop.... desprès a casa a dinar. Era la diversió dels caps de setmana...aixó i els caballitos del Caspolino al costat mateix d'on jo vivia a Príncep d'Astúries.
Crec, Miquel, que era el diumenge al matí. Malgrat que el barri era benestant, crec que el públic proveníem de tot arreu. El Caspolino només l'he conegut de gran i sempre m'he preguntat sobre l'origen d'aquest nom de connotacions tan desagradables.
Jo ho recordo molt vagament. Tantes coses que s'havien arribat a fer al Turó-Park, i ara només hi van minyones filipines a passejar la canalla de la burgesia.
ResponEliminaEnric, això devia de ser a principis dels 60. Fa poc em recordava el meu cosí que duiem barrets de paper del Cola-cao.
EliminaMe'n recordo dels putxinel·lis i del poltre oscil·lant de fusta amb el cap metàl·lic. Com que l'altre poltre de la ciutat era el de Monteroles, jo envejava els nens de classe alta per les diversions dels seus parcs, desconegudes per a la resta de ciutadans.
ResponEliminaGirbén, el poltre em sona, encara que no sóc gens amic d'instruments de tortura.
Eliminad'aquests no però d'alguns altres si....
ResponEliminaGarbí, segurament la fama dels Anglès no va arribar a terres gironines (malgrat el seu nom toponímic); però hi ha una gran tradició titellaire catalana.
EliminaI aprofito per dir, no fos cas que en Tibau em llegís, que "titella" és un mot masculí.
Oh! Què bo! Quins records! I jo que no en tenia ni idea que s'hi feien! Com han canviat els temps i els entreteniments als que es dedica la gent!
ResponEliminaTemps més innocents, Porquet.
EliminaJo men recordo perfectament...... gracies Allau per fer-me reviure aquests moments màgics de la meva infantessa. Anava molt sovint els diumenges al mati ( o eren els dissabtes ???), però abans amb la meva germana patinàvem sobre rodes a la pista que havia en el mateix Parc..... desprès a veure els putxinel·lis.lis...i a crida si venia el dimoni que sempre sortia i atacava als nens...o el llop.... desprès a casa a dinar. Era la diversió dels caps de setmana...aixó i els caballitos del Caspolino al costat mateix d'on jo vivia a Príncep d'Astúries.
ResponEliminaCrec, Miquel, que era el diumenge al matí. Malgrat que el barri era benestant, crec que el públic proveníem de tot arreu. El Caspolino només l'he conegut de gran i sempre m'he preguntat sobre l'origen d'aquest nom de connotacions tan desagradables.
EliminaAllau, caspolino és el gentilici de Casp, d'on era la mestressa que va muntar les atraccions als anys 40.
EliminaGràcies, Enric, a mi sempre em va sonar a caspa. Poc català que dec ser.
Elimina