el meu germà s'havia comprat un single del Donovan el de Celia of the seals... com m'agradava i m'agrada la cançó! és una música que sempre ve de gust escoltar-la i mai no me n'he cansat..
És curiós, però tant amb aquesta com amb la del primer disc, em passa el que comenta la Gemma Sara, s'enganxen i et passes el dia "xiulant-la". No sé si deu ser degut a que "enganxen" o a que el record posa en marxa la gramola oxidada.
estem parlant del pleistocé? amb re menor, però.
ResponEliminaSí, Francesc, però no pots negar que tu també hi eres.
EliminaPerò, no ho pots negar, ambos dos demostren que t'anava la marxa
ResponEliminaLa marxeta, José Luis, que no sóc home d'extrems.
Eliminamola molt el mellow groc.
ResponEliminaKalamar, mai no vaig entendre perquè el groc era "mellow", la paraula estava de moda.
EliminaLa portada espanyola era més light, oi? No recordo la mossa aquesta...
ResponEliminaSí, Santi, només hi havia unes lletres psicodèliques i grogues amb el títol.
EliminaMolt xulo el vídeo (i la cançó!!).
ResponEliminaIdeal per a festes!
Eliminael meu germà s'havia comprat un single del Donovan el de Celia of the seals... com m'agradava i m'agrada la cançó! és una música que sempre ve de gust escoltar-la i mai no me n'he cansat..
ResponEliminaAi, Lolita, la de la Celia la vaig gravar de la ràdio i l'escoltava al cassette. Quins temps!
EliminaPer cert, com s'enganxa aquesta cançó! Tot el dia que porto cantant-la!
ResponEliminaHa, ha! Qui la canta? La Gemma? La Sara? O totes dues?
EliminaLa Sara, of course!!
EliminaÉs curiós, però tant amb aquesta com amb la del primer disc, em passa el que comenta la Gemma Sara, s'enganxen i et passes el dia "xiulant-la". No sé si deu ser degut a que "enganxen" o a que el record posa en marxa la gramola oxidada.
ResponEliminaSerà, Enric, que la sensibilitat musical adolescent tendeix vers les melodies eminentment adhesives.
Elimina