El fascinant cas del penis minvant

Foto de Matt Cormons

Acostumo a ser un lector agraït i tot terreny a qui, llibre que li regalen, llibre que es llegeix, encara que sigui per qüestió de bones maneres. Per això, quan el Nadal passat uns amics em regalaren “Manhood” (Virilitat) de l’uròleg  holandès Mels van Driel —un tractat miscel·lani sobre els genitals masculins des del punt de vista fisiològic, patològic i cultural— vaig posar la meva millor cara i vaig prometre’m que el llegiria. Enteneu-me, tinc per aquestes parts del cos un interès relatiu, més aviat d’aficionat; però no estic segur que les deformitats congènites del penis o les varices de l’escrot siguin els millors assumptes amb els que passar l’estona. És clar que tota lectura és enriquidora i sempre s’aprenen coses, no diré que imprescindibles, però sí curioses com que el testicle de  la balena blava pot arribar a pesar 50 quilos. I oi que la paraula criptorquídia  és bonica? El seu significat, no tant.

D’entre els coneixements que he extret de l’experiència lectora volia comentar un estrany fenomen anomenat “koro”, del que no era la primera vegada que en sentia parlar. El “koro” és una síndrome psicosexual d’origen cultural que es produeix sobretot a la Xina i el sud-est asiàtic. Les seves víctimes pateixen la il·lusió que el seu penis està empetitint o s’està retraient dins de l’abdomen i que el procés els conduirà ràpidament a la mort. En malai “koro” significa cap de tortuga i, si pensem en la forma com el cap del queloni es retrau dins de la closca, és fàcil trobar-hi l’analogia.

Per descomptat, aquests símptomes són purament mentals; però explica-li això a l’aterrit pacient! Se sol produir en persones ja grans com a conseqüència de l’esquizofrènia, la depressió o l’epilèpsia, però també en processos de desintoxicació de l’heroïna o fins i tot per culpa d’un tumor cerebral. Existeix també una versió femenina, on el que es retrau és la vulva o bé els mugrons. Mentre les víctimes d’aquesta curiosa síndrome no troben el remei dels tractaments psicoterapèutics, acudeixen a solucions casolanes com l’estirament manual o l’ancoratge amb amb una anella de cordill.

El fet que el “koro” es circumscrigui a una zona molt determinada on preval el budisme implica els seus orígens culturals. La filosofia budista es basa en les forces oposades del yin i el yang. El yang significa la duresa, la força, els cels, la llum, déu, la veritat i, per descomptat, la masculinitat. En canvi, el yin representa la terra, la calma, la lluna, la foscor, la mentida i, és clar, la feminitat. És important que les dues forces es mantinguin en equilibri i, pel mascle que cregui en aquestes coses, és tan important que el seu yang no s’afebleixi com que no augmentin els seus nivells de yin. El coit heterosexual és un cas típic de pèrdua de yang a través de l’emissió d’esperma i, al mateix temps, d’augment dels nivells de yin per contacte amb la femella. Per això el budisme tàntric defensa l’acoblament sense ejaculació.

De totes maneres, aquest fenomen asiàtic té rèpliques similars a moltes altres cultures i són comunes les llegendes medievals europees de males dones, bruixes de manual, que s’apropien de la joia més preuada del seu amant ocasional. No deixa de ser significatiu que dins d’un llibre que es titula “Virilitat” es trobin tants casos que evidencien sofisticades formes de pànic davant la perspectiva d’ajuntar-se amb femella per obtenir plaer breu. Sort que les teories de Darwin i les de Corín Tellado asseguren el futur de l’espècie, perquè si no, es diria que l’homosexualitat esdevindria la pràctica de preferència.