Dies sense fum (1)

Lauren Bacall fa el seu primer passeig pel vici sense perdre-hi la bellesa.

(17/4/2012) Sense cap premeditació, amb un rampell sobtat i de la (segons diuen) pitjor forma possible, una nit de dimarts decideixes deixar de fumar. Consumeixes la darrera cigarreta del darrer paquet a quarts de deu del vespre. Una hora més tard te n’estàs penedint i mires si Josep té algun paquet sobrer. No el trobes i acabes pispant-li un Chester. Li queden encara quatre o cinc cigarretes al paquet, però per mor d’una vella llei solidària entre fumadors t’abstens de continuar espoliant-lo i te’n vas a dormir. Així, de forma tan poc heroica abandones un vici de més de trenta anys.

Bé, dir que l’abandones, al moment present sona encara optimista, però aquesta és la intenció. No sé si mai abans ho havia intentat seriosament, però n’havia llegit una mica al respecte i ja estava imbuït d’aquella llarga preparació psicològica, de la consciència ritual de fumar la teva darrera cigarreta, d’amagar a partir de llavors tots els cendrers i els encenedors que corrin per casa… A l’hora de la veritat, ho he improvisat sense previsió de pla B ni cap certesa que no recaigui l’endemà aquest fumador relapse servidor de vostès.

(18/4/2012) Cal reconèixer que a la nostra societat avui dia és relativament fàcil abstenir-se de fumar la major part de la jornada, especialment si treballes a un lloc públic. Per això aquest dimecres feiner no em sembla particularment dur i trobo sorprenent el pecat d’omissió d’una previsible síndrome d’abstinència.

Sé que existeixen crosses conegudes que ajuden a defugir el tabaquisme: hipnosi, pegats de nicotina, acupuntura, la maga Adelaida, el kung-fu… Que hagi tirat pel dret sense subterfugis ni teràpies dubtoses, i que de moment no hagi fracassat, m’omple de satisfacció.

(Les temptacions a les que es veu sotmès Allau són pitjors a les que patien les heroïnes del marqués de Sade). Triomfarà o no? No us perdeu el proper capítol de la sèrie, properament adaptada al format guanyador de la HBO.