Idees del segle XXI

Potser ho heu llegit o ho heu descobert a la vostra llibreria de capçalera, si no, ara us ho explico. Resulta que l’editorial Taurus acaba de posar en circulació els deu primers títols de la seva col·lecció “Great ideas”, l’existència de la qual justifiquen de la manera següent:

A lo largo de la historia, algunos libros han cambiado el mundo. Han transformado la manera en que nos vemos a nosotros mismos y a los demás. Han inspirado el debate, la discordia, la guerra y la revolución. Han iluminado, indignado, provocado y consolado. Han enriquecido vidas, y también las han destruido. Taurus publica las obras de los grandes pensadores, pioneros, radicales y visionarios cuyas ideas sacudieron la civilización y nos impulsaron a ser quienes somos.

Els propòsits semblen molt honorables, l’execució en canvi reflecteix a la perfecció el present moment cultural i el vocabulari bàsic que hem de fer servir per entendre els inicis del nostre segle XXI.

1. Globalització anglòfona: per començar, potser a algú li sobtarà que el nom de la col·lecció estigui escrit en anglès. Caldrà explicar llavors que es tracta de la importació d’una fórmula editorial d’èxit inventada per Penguin Books. No sé si l’expressió “Great Ideas” és una marca registrada, però és indubtable que, si es vol vendre un producte, millor etiquetar-lo en anglès. Al Regne Unit la sèrie ha assolit els cent títols amb un evident biaix cap a la cultura autòctona. Tot i que, de moment, no s’han pres cap llibertat respecte a la col·lecció-mare, Taurus assegura que aviat publicarà aportacions genuïnament hispàniques (totalment absents a l’original, llevat d’un Borges i d’un Sèneca repescat amb criteris laxes).
2. Low-cost: el preu dels llibres, en temps de retallades, no hauria de ser motiu menor a l’hora de decantar la balança. Un cop assumit que els llibres en paper encara cal pagar-los, sis euros amb noranta-nou cèntims no sembla una despesa excessiva per a algú que estimi a la vegada l’alta cultura i el “tot a cent”; per això els títols de la col·lecció no depassen aquest PVP.
3. Una imatge ven més que mil paraules: no ho he dit encara, però els llibres de la col·lecció presenten unes cobertes d’un disseny exquisit, que es basa en la tipografia de l’època en la qual foren escrits. Qualsevol lector mínimament sensible a l’estètica no podrà resistir-se a fer seu algun d’aquests exemplars, així que els descobreixi exposats en algun taulell.
4. Seré breu: evidentment la grandesa d’una idea no té cap relació amb la quantitat de text necessari per exposar-la; però resulta una mica sospitós que en aquesta col·lecció totes les seves idees passin pel llit de Procust que marca una extensió d’entre 100 i 140 pàgines. En alguns casos la llargada es demostrarà adequada, especialment en el cas de proclames, manifestos i pamflets; però enllaunar la saviesa de Shakespeare sobre el poder dins d’una centena de pàgines sembla tan arbitrari com reduir el pensament de Darwin o Kant a un nivell de concisió propi dels aforismes. I d’aquí passem al punt…
5. Cultura per a dummies: la nòmina d’autors seleccionats per Taurus admet poques discussions: Ciceró, Trotsky, Tagore, Sant Agustí o Maquiavel·lo. Tots ells, per diversos motius, importants en la formació del nostre pòsit cultural, encara que la dosi injectada pels llibres pugui semblar insuficient. Tant se val, basta el contacte puntual amb algun d’aquests noms perquè el lector se senti infós d’una certa comunió amb el geni. No, els temps no conviden a l'aprofundiment.

La qüestió és que el dia de Sant Jordi em van regalar “Días de lectura” de Marcel Proust, un llibre que per descomptat l’il·lustre asmàtic mai no va escriure. Les seves 134 pàgines contenen un llarg assaig sobre John Ruskin (imagino que d’especial interès pels lectors britànics), quatre fragments molt breus extrets de “Contre Sainte-Beuve”, una mena de justificació d’«Un amor de Swann», i dos apunts bastant graciosos sobre la lectura, la infantesa i els telèfons. Intentaré no ser malpensat i suposaré que Alicia Martorell i Núria Petit Fontseré han fet la traducció des del francès. El que sí que puc assegurar és que, qui no conegués Proust abans, difícilment sentirà cap interès a conèixer-lo gràcies a aquest volumet; i el que ja el conegués, pensarà que amb la publicació d’aquest poti-poti de retalls li estan fent un flac favor.