Rockall

Ni amb la disposició més generosa podríem considerar Rockall com una illa de debò. Millor deixar-ho en illot o penyal, perquè una llargada de 31 metres i una amplada de 25 metres no dóna per a més. Hi ha qui l’ha qualificat com la roca més aïllada de tots els oceans, títol més que discutible i al qual ha contribuït la seva situació relativament cèntrica entre Irlanda i Islàndia. Precisament aquest ambigu emplaçament és el que ha originat que fins a quatre països la reclamin per a si: Dinamarca (via les illes Faroe), Regne Unit, Islàndia i Irlanda. La qüestió és encara en mans de les Nacions Unides, o sigui que la sentència pot anar per llarg. I, si algú es pregunta perquè cap nació amb dos dits de front pot estar interessada en aquesta pedra recoberta de cagades d’ocells, si no és per un pueril instint possessiu, caldrà recordar la riquesa pesquera de les aigües circumdants.

Atès que les aigües on es troba Rockall pertanyen a l’àrea d’influència del continent europeu, segurament fou coneguda per mariners i pescadors molt abans de la seva primera menció escrita, que data del segle XVI. Fins a l’any 1810 no hi ha constància que ningú desembarqués en un indret tan inhòspit i de formes tan cantelludes. Serà sobrer informar que a Rockall no hi viu ningú i que només algunes aus marines aconsegueixen niar en estius particularment benignes. La fauna més característica de l’illa són els percebes i altres mol·luscs sòlidament aferrats a la roca.

Malgrat els ínfims atractius turístics del penyal, en temps recents ha estat visitat amb alguna freqüència tant per aventurers que volien posar a prova les seves dots de supervivència com per radioaficionats a qui suposava un desafiament emetre des d’un lloc tan remot. Digne d’un sketch de Monty Python fou el desembarcament realitzat el 18 de setembre de 1955 per la marina britànica, durant el qual es va hissar la Union Jack i es col·locà una placa informativa sobre la presa de possessió, cerimònia que és considerada com l’última expansió territorial de l’Imperi Britànic. El 2010 es va descobrir que la placa havia desaparegut, però ja hi ha algun voluntari que s’ha ofert a restituir-la (la prova que la Terra està superpoblada la trobareu en que literalment hi ha gent per a tot).

Com a protesta contra les prospeccions petrolieres, Greenpeace va ocupar l’illa l’any 1997 i la rebatejà com a Waveland, una micro-nació de la qual, tothom que s’unís a la seva causa, en podia ser ciutadà. La maniobra no alçà gaires onades: el govern britànic considerà que, en ser el seu un país lliure, els de Greenpeace tenien tot el dret del món a prendre la fresca allà dalt fins que es cansessin.

A mi, des del primer moment, el nom Rockall m’ha sonat a música, a música guitarrera que “mola” (aquest és el verb que més li escau), però després penso en passar una nit enfilat sobre el faralló inhòspit i se m’esborren d’immediat tots els anhels aventurers. Rockall és l’illot ideal per imaginar-se’l de lluny i sense conseqüències.