Pàgines

dimarts, 30 d’octubre del 2012

Carrer dels boters

L’indret més màgic de la bella ciutat de Bremen és la seva Böttcherstraße o carrer dels boters, una via estreta que amb poc més de cent metres de llargària uneix la plaça Major amb les ribes del Weser. A principis de la dècada dels anys 20 del segle XX, l’industrial Ludwig Roselius (a qui s’atribueix la invenció del cafè descafeïnat) va encarregar l’arquitecte Bernhard Hoetger la reurbanització d’aquest carrer en l’estil conegut com a Backsteinexpressionismus. Les obres començaren el 1922 i es prolongaren fins el 1931.


Roselius, que era un nacionalista furibund, pretenia amb aquell renovat carrer demostrar la superioritat de la raça nòrdica i del seu art sobre l’herència de l’imperi romà que tant els havia menyspreat. Amb aquests antecedents era de preveure que acabés sent admirador de Hitler, a qui va dedicar-li el relleu “Portador de llum” que decora l’entrada principal de Böttcherstraße. Hitler, sense arribar a titllar-ho de degenerat, devia trobar aquell estil una veritable collonada i va respondre que gràcies, però no.


I la veritat és que, deixant ideologies a banda, no es pot imaginar arquitectura menys feixista que la d’aquest carrer, on tot sembla supeditat a la fantasia i a la capacitat expressiva del maó, en una vena que explotaria moltes dècades després Òscar Tusquets a l’ampliació del Palau de la Música Catalana.



La guerra va malmetre bona part dels seus edificis i la seva restauració es va prolongar fins a les portes del segle XXI. A l’actualitat, apart del Museu Paula-Becker-Modersohn que hi va ser des del principi, s’hi pot trobar la seu local de l’hotel Hilton, diverses botigues d’artesania, galeries d’art i un restaurant recomanat per la Michelin. Sé que pot sonar previsiblement turístic, però té tanta personalitat que acaba predominant la seva excentricitat llunàtica. Un lloc on perdre’s, literalment. 


Foto de JMTD

19 comentaris:

  1. Aquestes ciutats alemanyes són precioses i les fotografies que ens mostres en són testimoni. També m'agraden els apunts d'història que tan bé hi afegeixes. Ara fa molt fred però haig de tornar a Alemanya i no deixar-me Bremen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, amb franquesa, les meves fotos no li fan justícia; però és difícil retratar amb una càmera compacta les façanes d'un carreró. Si has de tornar a Alemanya, espera que torni el bon temps.

      Elimina
  2. Curiosa arquitectura. Per les fotografies, però, es veu millor que la del Tusquets al Palau...

    Els artistes i Hitler... quin gran tema que comença a deixar de ser tabú! En canvi a Espanya no ha estat mai tabú...

    ResponElimina
  3. És cert, Galde, aquí Hitler i la seva relació amb els artistes no ha estat mai un tabú. De Franco, millor no dir res, com aconsellava Witgenstein en un context completament diferent.

    ResponElimina
  4. Sembla encantador. Quin tipus de comerços hi ha?

    Mira que hi ha coses a recriminar-li a Hitler, però una d'elles és que per culpa seva no es va salvar de ser bombardejada cap ciutat alemanya.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, són comerços dedicats als turistes, melmelades i bibelots. Sona pitjor del que és a la realitat.

      Elimina
    2. Llàstima! Esperava trobar-mi impremtes, llibreries, un restaurant medieval, un museu d'aparells de tortura, prostíbul...

      Elimina
  5. totes les époques han apostat per el totxo.....algunes amb qualitat i d'altres en quantitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, aquests edificis pertanyen a l'època quan el totxo encara tenia un bon nom.

      Elimina
  6. No sé si feixista, però la façana de L'Oliva (¿un Restaurant català?) em sembla inquietant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. José Luis, vist en directe no era gens inquietant. "L'oliva" suposo que és italià, però dels bons.

      Elimina
  7. Un carrer molt delicat, a més, ja torno a veure Wagner: el relleu sembla més un Siegfried que un Prometheus. A Hitler se li passà per alt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No crec que el Führer dediqués gaire estona a contemplar aquestes filigranes, preferia una arquitectura d'una altra escala.

      Elimina
  8. encara em continua sorpenent la mania que tenen els alemanys en ajuntar paraules com Backsteinexpressionismus per fer una sola paraula impronunsiable per gent com jo...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pons, ho fan per posar en evidència que no ets alemany.

      Elimina
  9. Doncs a mi aquesta arquitectura em posa nerviosa, no sé ben bé per on agafar-la. Sembla que em vaig quedar patedefuà amb el gòtic i no m'he recuperat encara de l'ensurt ^^

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clídice, docs et queden uns quants estils per posar-te al dia.

      Elimina
  10. Què interessant! Entren moltes ganes d'anar a Bremen

    ResponElimina
    Respostes
    1. Frederic, val la pena, però com li he dit a la Glòria, millor esperar el bon temps.

      Elimina