Wismar

A la costa de Mecklemburg, Wismar és una altra entrada al catàleg patrimonial de la Humanitat com a ciutat quintaessencialment hanseàtica. Té una plaça major amb algunes bones façanes i una font ornamental que ara ja no dóna aigua, però que ha esdevingut el símbol de la ciutat.

El seu port vell és prou pintoresc i va aparèixer en el “Nosferatu” de Murnau. Ara el que s’estila és comprar arengades a les parades que hi ha a les barcasses i menjar-se-les a peu dret sota un cel inclement. També hi trobareu un parell de “caps suecs”, les restes d’unes figures d’Hèrcules barroques que servien per amarrar els vaixells fins que una barcassa finlandesa se’ls va carregar.

Passejant de nit em topo amb el bust de Gottlob Frege, matemàtic que, com a un dels fundadors de la lògica moderna, sempre ha comptat amb la meva fervent admiració. No sabia que era fill de la vila. L’estàtua es troba als terrenys de la St-Marien-Kirche, de la qual només queda el campanar i un muret que perfila la planta de la seva nau. En aquestes terres que pertanyien a la DDR s’han dut a terme moltes restauracions en els anys posteriors a la reunificació. Si haguéssim vingut deu anys abans, segurament Wismar ens hauria semblat encara més melangiós.