Tierpark

Foto de JMT

Foto de JMT

Abans d’acabar les vacances, una darrera jornada a Hamburg, incloent-hi una visita al seu parc zoològic que queda a Stellingen, bastant lluny del centre. No defensaré aquesta afició nostra a visitar zoos, tan mal vista pels turistes ecosostenibles, encara que alguns d’aquests parcs amb solera, com és aquest d’Hamburg, presenten edificis d’un cert interès arquitectònico-pintoresc. Aquí hi ha les antigues portes d’entrada coronades per lleons, elefants i pell-roges de pedra, templets birmans, estàtues de Buda i ponts de jardí japonès, tot deliciosament anacrònic. I malgrat tot, diu que aquest va ser el primer jardí zoològic (inaugurat l’any 1907) que va prescindir de les reixes i les va substituir per fossats.

El Tierpark Hagenbeck —si es pot dir de forma complicada, tingueu per segur que la llengua alemanya prescindirà d’etimologies llatines o gregues— té alguns animals que es passegen lliures per les instal·lacions, una tendència cada cop més freqüent, encara que enlloc més havia tingut tan a tocar piques i capibares. Altra característica curiosa és la de les edificacions en miniatura, que arriben a constituir un poblat, i que funcionen com a refugi de conillets d’Índies o porcs nans.

Però la secció més espectacular i que, a més, s’acaba d’inaugurar, és l’Eismeer o Mar de Gel, una muntanya artificial que conté diversos tancs d’aigua salada i un recorregut laberíntic que reprodueix hàbitats polars, amb ossos, pingüins, elefants marins, belugues, frarets, foques… Sospito que mai de la vida tornaré a estar tan a prop d’un pingüí. No sé si per a bé o per a mal.