La nit i el dia

Pel meu sant em regalen “Un lugar equivocado” (Sins entido, 2011), novel·la gràfica del flamenc desconegut per a mi Brecht Evens (Gant, 1986). Més “gràfica” que “novel·la” afegiria jo, però encara així molt recomanable.

I dic que té poc de novel·la perquè l’argument és nebulós i, des d’una base naturalista, opta per la improvisació associativa pròpia del llenguatge del jazz. Comença el llibre amb Gert, un homenet (literalment) gris, dins la trentena, que ha convocat amics d’escola o d’institut a una vetllada a ca seu. La festa és un fracàs total, per mil petites raons que conciten la vergonya aliena; però és al mateix temps una invocació a Robbie, el millor amic de Gert, un personatge mític i seductorament “canaille”, desitjat per totes les dones i admirat sense rancúnia per l’element masculí dels consumidors. El guió escapa a un nocturn urbà, que podria pertànyer a qualsevol ciutat, i esdevé oníric per dret propi.

Encara que acabis descobrint que la narració no va enlloc i que la seva única justificació són els punts de l’itinerari, “Un lugar equivocado” té la seva millor defensa en un apartat gràfic espectacular. Tot potenciant la taca de color en detriment de la línia (que és pràcticament absent de forma explícita), el llibre es pren tota mena d’audàcies visuals que el fan tremendament atractiu. Influït per la nacionalitat d’Evens, he cregut veure en aquestes vinyetes entre gregàries i grotesques ecos de James Ensor.

Una obra molt original i un excel·lent exemple de ser al moment oportú en el “lloc equivocat”.