Suaument cauen els cristalls sobre el carrer 17Claudia Gonson canta sobre una base d’oblidat techno-pop la seva visió de l’amor com masoquisme. Si no hi ha llàgrimes, no s’hi val.
Fan el seu ball i moren i ja no hi són
Milions de boles de cristall rodolen als teus peus
i res no es completa
Passa una hora
Ella no passa
Si no plores, no és amor
Si no plores, és que no ho sents de debò
Morint durant el dia de mil maneres diferents
Ballant sol i bevent molt
Tancant els clubs i rondant pels cabarets
Buscant què
Perds uns altres cinc anys de la teva vida
Si no plores, no és amor
Si no plores, és que no ho sents de debò
Passa un any
Ella no passa
Si no plores, no és amor
Si no plores, és que no ho sents de debò
Pàgines
▼
Doncs... A mi no m'agrada l'amor massoquista, sí que sents però sents amor? I si sents amor per què et fa infeliç? I si et fa infeliç per què no ho deixes? Caram, ves en quines coses em fas pensar ara! :)
ResponEliminaBé, Gemma, només són exercicis d'estil. No se t'acudís practicar-los a casa!
ResponEliminaHa ha, és que em prenc la ficció molt en sèriu...
ResponEliminaL'amor massoquista està bé sobretot per les cançons.
Elimina