Suaument cauen els cristalls sobre el carrer 17 Fan el seu ball i moren i ja no hi són Milions de boles de cristall rodolen als teus peus i res no es completa Passa una hora Ella no passa
Si no plores, no és amor Si no plores, és que no ho sents de debò
Morint durant el dia de mil maneres diferents Ballant sol i bevent molt Tancant els clubs i rondant pels cabarets Buscant què Perds uns altres cinc anys de la teva vida Si no plores, no és amor Si no plores, és que no ho sents de debò
Passa un any Ella no passa Si no plores, no és amor Si no plores, és que no ho sents de debò
Claudia Gonson canta sobre una base d’oblidat techno-pop la seva visió de l’amor com masoquisme. Si no hi ha llàgrimes, no s’hi val.
Doncs... A mi no m'agrada l'amor massoquista, sí que sents però sents amor? I si sents amor per què et fa infeliç? I si et fa infeliç per què no ho deixes? Caram, ves en quines coses em fas pensar ara! :)
Doncs... A mi no m'agrada l'amor massoquista, sí que sents però sents amor? I si sents amor per què et fa infeliç? I si et fa infeliç per què no ho deixes? Caram, ves en quines coses em fas pensar ara! :)
ResponEliminaBé, Gemma, només són exercicis d'estil. No se t'acudís practicar-los a casa!
ResponEliminaHa ha, és que em prenc la ficció molt en sèriu...
ResponEliminaL'amor massoquista està bé sobretot per les cançons.
Elimina