El dia més llarg

Recordeu aquella dita de “més llarg que un dia sense pa”? M’hi ha fet pensar un article a “The Economist” que parla del ramadà d’enguany. El mes de penitència musulmana del ramadà, com la nostra pasqua, depèn del calendari lunar i per tant no té data fixa ni d’inici ni de fi. En concret anualment es desplaça onze dies en relació amb el nostre calendari gregorià. El d’aquest any va començar el 9 de juliol, dos dies després de San Fermín si ens volem posar ecumènics.

El tret més característic del ramadà és l’obligació pels musulmans d’abstenir-se de beure i menjar (i crec que també de fumar i follar) entre la sortida i la posta del sol. La prohibició és certament enutjosa, però seria tradicionalment suportable als indrets d’implantació de l’islam, de la mateixa forma com la prohibició de menjar carn els divendres no treia la son dels catòlics (quan aquestes coses encara ens importaven).

Però, ¿què passa en un món globalitzat, on els musulmans escapen del seu mitjà natural, i te’ls pots trobar tant fregant vàters a Reykyavik com formant part d’una expedició científica a l’Antàrtida? Tant en el cas hipotètic del científic antàrtic com en el més realista del netejador sanitari islandès toparan amb dies impossibles, sigui per vint-i-quatre hores de foscor o de claredat (segons l’hemisferi), que els obligaran a dejuns gairebé perpetus per causes completament oposades. Ja sabeu que només sento simpatia per les religions extingides, però em fa una certa gràcia la gestió contemporitzadora del dogma. Perquè des del moment que el problema es va plantejar, cadascú ha volgut donar la seva solució oficial. Els més estrictes passen de subtileses i, mentre la distinció entre dia i nit sigui possible (encara que la nit al nord de Finlàndia duri quatre hores), obliguen a seguir la llei.

Prescriptors més permissius (i bastant despistats) intenten cenyir-se a les maneres horàries d’un lloc proper on encara hi hagi dia i nit. La mesquita egípcia d’Al Azhar, una de les institucions més respectades per l’Islam, considera que els musulmans no haurien de romandre en dejú més de divuit hores. No sé (ni m’importa) el que en pensa l’església catòlica. Ni la musulmana (se’n diu també església?)