Pàgines

dimarts, 27 d’agost del 2013

Benvingut a Viena

Viena era una de les grans ciutats europees que encara no havia visitat i aquest agost finalment vaig intentar eliminar aquesta llacuna. La primera impressió, que tant pesa en la relació amb llocs desconeguts, no va ser gaire satisfactòria. Potser és molt mala idea estrenar una ciutat un diumenge a la tarda. I més quan és agost, el cel és d’un color brut i la temperatura s’acosta als quaranta graus. Sí, a Àustria aquest estiu s’estaven batent rècords de calor històrics, amb l’agreujant que degut a la falta de costum no tots els locals tenien aire condicionat. La municipalitat havia plantat als llocs més cèntrics unes fonts d’acer inoxidable on es podia llegir l’imperatiu “Drink Water!” Pels laterals emetien núvols d’aigua polvoritzada, talment com si ens trobéssim a l’Expo de Sevilla.

S’entendrà que en aquestes condicions no venia gaire de gust passejar per aquells bulevards monumentals i avorrits amb quilòmetres i quilòmetres de façanes ministerials austrohongareses. Mentrestant, la cèntrica Karntner Strasse, que discorre entre la catedral i l’òpera, mostrava una remarcable similaritat amb el nostre Portal de l’Àngel; però com que tots els comerços eren tancats (els Zara, H&M i resta de franquícies universals), els turistes vagàvem desorientats i fèiem una fila força depriment. Vaig pensar, que lletjos que som tots plegats.

Bé, no tots els comerços eren tancats, restaven obertes al públic les inefables botigues de “souvenirs” que tant convidaven a la reflexió històrica. Ignoro si en el present Àustria i Viena tenen cap rellevància mundial; per descomptat la tingueren en el seu moment, però ara sembla que visquin de les rendes del seu passat, el qual han abaratit sense cap vergonya. Compreu doncs les dolces “boles” de Mozart, els davantals d’hule amb un daurat de Klimt o les tasses de l'emperadriu Elisabet/Sissi. De fet la beneiteria aquesta de la Sissi només s’explica per la Romy Schneider, que era cent vegades més guapa que l’original. Però no deixa de ser un dubtós homenatge mocar-se sobre la seva imatge.

Als carrers, mossos força pagerols, però disfressats d’Amadeus de pacotilla, intenten atreure els turistes despistats a dubtosos concerts de Mozart i de Strauss interpretats per suposats solistes de la Filharmònica (o pels seus cunyats) a esglésies menors i bastant necessitades de feligresos.

Però el símbol més horrible d’aquesta Viena que detesto són els lavabos del metro de Karlsplatz, que queden a nivell subterrani just davant de l’òpera. Pareu-hi compte que vénen amb música incorporada. No cal dir que la música, com es percep passant-hi pel davant i sense necessitat d’entrar a dipositar cap necessitat, és sempre dels Strauss (pare i fills). Valsos laxants i diürètics, però també sentimentals. Com correspon al que s'entén per Viena a la farsa turística mundial.


23 comentaris:

  1. Ep, aquesta Viena que ens presentes és sensacional si treiem els graus de calor!

    No només les nostres (?) Rambles han de ser l'imperi del kistch!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galde, a Viena pots trobar també el cosí del tritó del Park Güell, tot en trencadís 3D. Com tu dius, sensacional.

      Elimina
  2. Només he anat un cop a Viena i, tot i que bella, grinyolava d'un gust indisimulablement kitsch. Les estatuetes de Mozart en els jardins feien girar la cara de tan cursis i l'atmosfera resultava distant i senyorívola. De totes formes la ciutat ofereix vistes bellíssimes i és impossible oblidar el Palau Belvedere, per exemple. La nòria em portava a Harry Lime i entrar a casa Freud em relaxava. Ara mateix tornaria a prendre'm un pastís a la Demel i després dedicaria el meu temps a Klimt i a Schiele. Vaja, que la ciutat que diguem no té desperdici.
    Espero més detalls d'aquestes vacances que tan recorden el llibre de la llebre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, la ciutat té tresors indubtables, però més aviat a l'interior dels seus edificis. I malgrat ser distant i senyorívola, també és una apoteosi de xancletes.

      Elimina
  3. Ah, Allau! Gràcies per penjar-me a la llista!

    ResponElimina
  4. Molt bona "contra-crònica". M'ha tornat als meus records d'un interrail de fa 25 anys: no recordo massa més enllà dels souvenirs Mozart i un cafè "sumptuós" que ens deuria costar un ull de la cara.... Segur que es mereix una segona oportunitat per captar el kitsch en tot el seu esplendor :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta crònica no hauria de dissuadir ningú: no tot és kitsch i la ciutat s'ho val.

      Elimina
  5. O sia que no nomès és Barcelona que es kitsch pels guiris? NO he estat mai a Viena ni a Sant Petesburg, que m'agradaria molt visitar, pero la senyora no vol veure pedres ni en pintura, lo seu és platja, platja, i platja...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Francesc, això del kitsch és internacional. Amb una mica de paciència trobaries una platja al Danubi per acontentar la senyora.

      Elimina
  6. És una temeritat visitar Viena a l'agost. S'ha de visitar a finals d'abril i principis de maig. Els castanyers bords, que són molt abundants als parcs i carrers, estan florits en diferents gammes de color, perfumant la ciutat, com mai ho havia vist abans. Seure en qualsevol cafè i prendre'un acompanyat d'un tros de pastís "rococó" triat és reconfortant. No hi ha turistes amb xancletes i sí molts i diferents concerts de música. Hi ha molta, molta pintura .. Clar que, aixó, ho he pogut fer un cop jubilada...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja sé, timamót, que visitar qualsevol indret de l'hemisferi Nord durant el mes d'agost és un error, però de moment encara no tinc opció...

      Elimina
    2. Ho deia sobretot pel clima continental tan extrem

      Elimina
    3. De totes maneres aquest any ha estat una calor extraordinària: tota la premsa en parlava.

      Elimina
  7. A mi em va agradar molt la Viena Sezession, i mira que és decorativa, gran Otto Wagner. Fins i tot les esgléssies més rocoquetes. Però la Ringstrasse, no massa, realment provoca agorafòbia.
    Tinc un gran record. Clar que jo era molt joveneta, no havien gaires turistes ni s'explotava la Sissi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh, és clar, aquí i alla hi ha alguna cosa bona, però la tònica general em va semblar una mica ensopida.

      Elimina
  8. Respostes
    1. Sí, i ben centric, però sóc poc donat a la ludopatia.

      Elimina
  9. La Viena del mes de desembre a -6º és sensacional

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho dubto, Joaquim. Almenys, la programació musical deu millorar.

      Elimina
    2. I la ciutat té una vida sensacional, de fet és una ciutat que no m'agrada gaire, arquitectònicament parlant, però sobretot aquella obsessió per mantenir l'esperit imperial més ronyós i caspós, amb l'exaltació de Sissi i Mozart, que tan bé has descrit amb quatre mots, és el que odio més.
      A la Staatsoper hi ha funció cada dia, però no tot és bo, hi ha moltes funcions rutinàries, ara tant al Musikverein com a les altres sales hi ha molta activitat. També funcionen tots els teatres i els famosos cafès estan plens de vienesos i no tants japonesos.
      Viena, com a ciutat, no ha sabut superar l'Imperi.

      Elimina
    3. Joaquim, al mes d'agost t'asseguro que no en queda res de tota aquesta activitat musical (a menys que consideris musicals als sementals amb perruca mozartiana).

      Elimina
    4. Si, ho sé, la primera vegada que hi vaig anar va ser al mes d'agost, que si que hi ha una altra activitat (horrorosa) els concerts de valsos al Prater amb cos de ball inclòs. Lamentable

      Elimina