Les hores del dia (2 de 3)

Dèiem ahir (un ahir de nou anys) que Jesse i Céline s’havien citat a una estació de tren a Viena i que desconeixíem el resultat de la cita. No devia de ser gaire positiu, ja que Jesse ha escrit una novel·la a partir de l’experiència, i a l’inici de “Before Sunset” l’està presentant a la mítica llibreria parisenca Shakespeare & co davant d’un públic bastant reduït. Sort que Céline apareix per salvar-li el dia.

Amb aquest punt de partida i uns escassos però suculents vuitanta minuts de pel·lícula (filmats gairebé en (fals) temps real), “Before Sunset” esdevé el punt culminant de la trilogia de Linklater, en bona part gràcies als seus dos “pendants” molt menys intrusius, encara que gran part de la superioritat d’aquesta pel·lícula es basi en els fonaments posats per “Before Sunrise”. L’excusa de la seva urgència és que Jesse ha de prendre un avió en pocs minuts, o sigui que la seducció s’ha de dur a terme contra rellotge. El diàleg és, per tant, molt més intens i premeditat que a Viena. Queda clar que Jesse no és feliç en el seu matrimoni i que Céline tampoc ho és en el seu celibat; però gosaran fer el pas que canviaria les seves vides? Com que a aquestes altures l’espectador fidel ja està decidit a invertir en la felicitat de la parella, el decurs de la pel·lícula esdevé apassionant.

Articulada a partir de llargs plans seqüència itinerants, que els protagonistes resolen amb una frescor que només pot ser fruit de l’assumpció dels personatges (no endebades Delpy i Hawke intervenen per primera vegada en la redacció del guió juntament amb Linklater), la cinta conté també tota mena de petits tresors d’observació, com la carícia que reprimeix Céline, reflex exacte de la que Jesse no va gosar fer-li a Viena nou anys abans.

Mentrestant un París crepuscular i esplendorós, ple de llum de taronja exprimida, de Sena, de jardins de Luxemburg i de bateau-mouche, per molt turístic que sigui, enlluerna encara més que el Danubi. Sí, tot plegat descaradament romàntic i al mateix temps molt real; i tan ben interpretat! La Delpy ens ha demostrat ser capaç d’una bona dosi de versatilitat i, per tant, no sorprèn que resulti tan natural. Però Ethan Hawke, actor habitualment oblidable, sembla que hagi nascut exclusivament per protagonitzar pel·lícules el títol de les quals comenci per “Before…”

Linklater condueix tot el viatge amb mà de ferro, segurament en la millor obra de la seva carrera. Al bell mig de la trilogia, “Before Sunset” representa el moment “trentena” que, ara que tendim a desplaçar cada dia de la infantesa a edats més avançades, se’ns apareix com el punt més desitjable de les nostres vides. L'última rèplica, un dels grans finals d’acte de la història del cinema, tanca de manera immillorable el relat.