El misteri Maria Callas

El dimecres pujava amb la meva amiga Montse pel passeig de Gràcia quan, en passar davant d’un estret passatge que s’obria a la dreta, vaig recordar haver llegit a algun lloc que al final del carreró hi havia uns jardins que jo mai no havia visitat. Hi vam treure el nas: llambordes, silenci i un cul de sac sense cap indici de vegetació. No ens hi vam entretenir més, perquè segurament estava mal fixat.

Però no, en arribar a casa i consultar la web de l’ajuntament de Barcelona, allà hi eren els jardins de Maria Callas, al centre de la mançana que passeig de Gràcia, Gran Via, Pau Claris i Diputació ajuden a delimitar. Una mirada a la xarxa em va retornar una única pàgina pertinent, corresponent a El Periódico del 28 d’abril, en la qual s’anunciava la intenció del nostre ajuntament (“molt possiblement al llarg d’aquest mandat”) de dedicar uns jardins a la cèlebre soprano. El nou espai d’uns 2.000 metres quadrats de superfície estava previst crear-lo sobre l’edifici protegit d’un pàrquing, edifici que efectivament havia vist durant la visita matinal.

Ahir dijous vaig tornar al carreró sense nom, per veure si se m’havia escapat una d’aquelles entrades secretes pròpies d’un llibre de Harry Potter. L’indret no deixa de ser curiós i en pocs metres concentra un grapat d’edificis singulars. Entrant a la dreta hi ha un immoble de trets orientalitzants que deu de ser un dels més anòmals de tot el passeig de Gràcia. Actualment l’ocupa una llar d’avis concertada.

Al seu costat hi ha un modest edifici d’una sola planta on hi ha una joieria. Corona el seu portal un fris d’aires clàssics amb una inscripció que diu: “TALLER DE JOYERIA MANVEL VALENTI GALLARD CASA FVNDADA EN MDCCCLXXX”. No tinc cap certesa que el propietari present tingui res a veure amb el que està inscrit a la pedra. Fixeu-vos que sobre la processó grega o romana despunten les geografies islàmiques de la casa veïna.

El final del carrer s’eixampla en un petit pati rectangular que prologa l’aparcament. Al frontó de la porta s’hi llegeix “TENERÍA MODERNA” o sigui que això havia sigut en els seus bons dies un taller d’adob de pells i segurament el rètol de “SALON DE EXPOSICION Y VENTA” es refereix a aquests productes de pell. L’interior atrotinat del pàrquing mostra això sí un sostre de volta catalana, raó per la qual el conjunt està inscrit al registre del patrimoni a protegir; però de misterioses escales que et traslladen al terrat, res de res.

Vaig entrar finalment a la farmàcia, únic local que mostrava (a més d'un punt de vista  il·lustrat) una certa animació de tot el racó. Una de les dependentes em confirmà el que ja sospitava, que l’ajuntament havia materialitzat les seves intencions sobre el mapa oficial de la ciutat i, de moment, no s’havia molestat a fer-les realitat. Trobo que és una actitud molt post-moderna i molt adequada per a temps que obliguen a l’austeritat. Com que Maria Callas difícilment es queixarà, tots contents.