Les gràcies de Graz (1)

És coneguda la meva dèria una mica irracional per les ciutats protegides per la UNESCO i, en una quinzena de vacances austríaques, no podia faltar una visita a Graz, capital de la regió d’Estíria i segona ciutat més populosa del país, capital cultural europea el 2003 i reputat centre gastronòmic (per raons que, tastada l’experiència, se m’escapen). Que la UNESCO la consideri digna d’honors mereix també alguna reflexió; i no és perquè la ciutat no compti amb considerables atractius, però són d’un caràcter heterogeni que no acaba de lligar en un tot. No per això dissuadiria ningú d’apropar-s’hi, perquè les compensacions són abundoses.

Cal començar per la plaça major, on hi ha una pila d’edificis amb esgrafiats, un ajuntament (Rathaus) imponent i una font monumental. Al seu voltant trobareu els sospitosos habituals: Zara, Puma, Calzedonia i el pont infestat de cadenats amorosos (culpa del Moccia dels collons). Ja ho tenen això les capitals culturals europees.

Els nadius més famosos de la ciutat són, en ordre cronològic, els directors d’orquestra Karl Böhm i Nicolaus Harnoncourt (nascut a Berlín, però criat aquí), i el culturista, actor i polític, Arnold Schwarzenegger. Residents igualment il·lustres foren l’astrònom Johannes Kepler, l’escriptor Leopold Sacher-Masoch i l’inventor Nikola Tesla.

Tornaré en propers apunts a aquesta ciutat de bellesa i anticlímax.