“El barber de Sevilla” de Giovanni Paisiello (1782)
“Les noces de Fígaro” de Wolfgang Amadeus Mozart (1786)
“Don Giovanni” de Wolfgang Amadeus Mozart (1787)
“Don Giovanni Tenorio” de Giuseppe Gazzaniga (1787)
“El barber de Sevilla” de Nicolas Isouard (1796)
“Les noces de Figaro” de Marcos Portugal (1799)
“Leonora” de Ferdinando Paer (1804)
“Fidelio” de Ludwig van Beethoven (1814)
“El barber de Sevilla” de Francesco Morlacchi (1816)
“El barber de Sevilla” de Gioachino Rossini (1816)
“La forza del destino” de Giuseppe Verdi (1862)
“Carmen” de Georges Bizet (1875)
“Conchita” de Riccardo Zandonai (1911)
“Esposalles al monestir” de Serguei Prokofiev (1946)
“The Duenna” de Robert Gerhard (1947)
És curiós que hi hagi tantes òperes ambientades a Sevilla; però és miraculós que moltes d'elles (Bizet, Rossini, les dues de Mozart, fins i tot Verdi) puguin ser situades sense cap vacil·lació al capdamunt del gènere. I la de Beethoven, ha estat discutida en la seva qualitat d'òpera, però musicalment és excelsa.
ResponEliminaÉs curiós com el mite de l'Espanya exòtica comença al s. XVIII i s'escampa gràcies, en part, a la música.
ResponEliminaEn part a la música, en part a la inquisició.
EliminaDeu ser cosa del embrujo de Sevilla, encara que Fígaro i Don Giovanni tenen molt a veure. Ma in Ispagna, son già cent e cinc, diuen aquí:
ResponEliminahttp://www.visitasevilla.es/es/listado-de-operas-en-Sevilla
Si els interessats ho diuen, serà veritat.
Eliminamés de mig segle sense cap incorporació a la llista, potser que facis alguna cosa, no? :P
ResponEliminaPer l'enllaç de José Luis veuràs que algú ja s'ha ocupat del problema.
Elimina