La meva biblioteca i altres contes

Sobre aquestes coses vermelles sec per llegir (amb mitja vergonya) les historietes de Ralph König i Juanjo Saez.

D’ençà que sóc a l’atur i que el meu compte corrent té el lleig costum de disminuir el seu saldo cada dia que passa, he començat a considerar la possibilitat de fer servir la xarxa de biblioteques públiques per alimentar les meves dèries lectores. A més, els meus prestatges de marqueteria d’IKEA ja no accepten ni un desconegut més (i l’e-book, desaparegut en combat, em fa una mandra immensa).

El meu barri, l’Esquerra de l’Eixample, no va gaire ben servit de biblioteques i la més propera em queda a una estació de metro de distància, al carrer d’Urgell, entre Provença i Mallorca. Té de nom el d’Agustí Centelles, que produirà urticària als catalanistes més acèrrims per allò de la cessió (venda) del seu llegat fotogràfic que perpetraren els seus hereus a potències de l’Ebre enllà. De fet, per si serveix de consol, la biblioteca només ocupa els pisos superiors d’un edifici nou de gairebé trinca, que també rep el nom molt més consensuat de Centre Cultural Teresa Pàmies.

Sense poder fer gaires comparacions trobo que m’ha tocat una biblioteca prou espaiosa, amb força llum natural i uns continguts que de moment no m’acabaré. De mica en mica vaig integrant-me a aquest ecosistema on predominen per l’extrem més verd els estudiants de secundària o d’universitària i per l’altre extrem els jubilats i els beneficiaris de l’atur. Evidentment, com a membre d’aquest segon grup, trec profit de la premsa diària, de les publicacions periòdiques, de la lectura frívola en diagonal i de la calefacció tan benvinguda ara que finalment ha arribat el fred.

Sonarà a obvietat, però ara que el meu material de lectura no és de pagament (directe), puc permetre’m la llibertat del caprici, de la provatura sense compromís, de la revisió tantes vegades postergada dels clàssics. Me n’adono que el que he estat llegint els darrers temps estava guiat en gran part pel que hi havia visible als taulells de les llibreries i en igual mesura del modest rebombori que alguns títols assoleixen en els pocs blocs literaris que segueixo. Moment per deixar-se dur per la inspiració sense agenda i demanar la targeta de visita a Bruno Schulz, E. C. Segar, George Saunders, Edmund Crispin, Yoji Yamada, Léo Malet, Anthony Powell, David Markson o John Barth. I potser també per investigar Jaume Cabré (aquest, ho confesso, em negava a passar per caixa per conèixe’l).

Només m’agradaria sol·licitar a les sempre amables bibliotecàries que, malgrat el luxe de la megafonia, m’estalviessin que els darrers quinze minuts previs al tancament de la instal·lació estiguessin sempre acompanyats de soroll harmoniós, altrament dit música (tant me fa The Cure com Ella Fitzgerald). Si els venia de gust fer de DJ, que no s’haguessin apuntat a biblioteconomia.