L’única cosa que mai vaig sentir
No puc creure que no fos real
L’única cosa que mai vaig sentir
No puc creure que no fos real
No pots obrir la boca sense dir una mentida
però, nena, saps com dir adéu
La cosa que m’he passat tota la vida esperant
acaba de sortir i ha tancat la porta
La cosa que m’he passat tota la vida esperant
acaba de sortir i ha tancat la porta
No tens sentiments i ni tan sols ho intentes
però, nena, saps com dir adéu
Em moro d’alegria perquè sé que et cases
T’escric per desitjar-te tota mena de benediccions
Em moro d’alegria perquè sé que et cases
T’escric per desitjar-te tota mena de benediccions
i sóc tan feliç que podria plorar
Oh, nena, saps com dir adéu
i sóc tan feliç que podria plorar
Oh, nena, saps com dir adéu
No, no, encara no dic adéu; però ens hi acostem. I quina millor manera per acomiadar l’amor que el matrimoni?
"Oh, nena, saps com dir adéu"! Genial frase per a una cançó que m'ha agradat força. I si, el nostre disc compartit i traduït sembla que s'acosta al seu final...
ResponEliminaGalde, començo a pensar en formes més dràstiques de dir adéu...
EliminaSimplement gràcies per descobrir-me aquesta cançó. Una lletra gairebé perfecta.
ResponEliminaDe res, FatEli, i hola!
EliminaEl matrimoni està sobrevalorat. Només és una anècdota d'un amor. Tan si és entre els amants com si de l'un amb algú altre. Com més cançons llegeixo més incòmoda em sento amb aquestes històries de propietat d'altra gent. Mal per mal, en comptes de dir adéu, quedaria més nostrat allò de "apa siau" (el "i que et bombin (amb una canya de collir figues per la part ampla)) infinitament més saludable per la psique. Sí, ja ho sé, el romanticisme a can taps, però ja se sap com som les matrones romanes ^^
ResponEliminaSi no cantéssim d'aquestes coses de propietat d'altra gent, de què podríem cantar?
Elimina