A la meva mare estimada
Li deixo les meves úniques sabates
A la meva mare estimada
Li deixo les meves úniques sabates
Quan llegeixis això
M’hauré mort de tristesa
Crida petit txu-txú
Dóna cops a les teves vies de xilofon
Entusiasta i estúpid txu-txú
Fes sonar les teves vies de xilofon
Pots gemegar tota la nit
Però no podràs fer-la tornar
He plorat tant i tant
Que la carn ha deixat els meus ossos
He plorat tant i tant
Que la carn ha deixat els meus ossos
Puc tocar el meu costellam
Com si fos un xilofon
El més similar a un blues que trobareu entre les 69 cançons. Merritt hi posa la seva veu més sepulcral, mentre que LD Beghtol fa uns cors gairebé en falset. El xilofon funciona com a doble metàfora: de les vies del tren (txu-txú) i de la caixa toràcica.
Tot s'acaba i potser la inspiració també se li acabava al nostre protagonista...
ResponEliminaUna més i prou.
Elimina