Una de les cançons més populars de “Ladies of the Canyon” és sens dubte “Big Yellow Taxi”, un tema d’inspiració ecologista quan l’ecologia tot just començava a posar-se de moda. Malgrat la instrumentació reduïda a una guitarra acústica, la vivacitat del número i els cors quasi “doo-wop” de la pròpia Joni el converteixen en un perfecte single pop. No endebades Counting Crows i Janet Jackson el retornaren al capdamunt de les llistes algunes dècades més tard. Entre les 369 versions conegudes, la d’un Bob Dylan en hores confuses no es compta entre les més recordades.
“Big Yellow Taxi” té com a font d’inspiració una estada que l’artista va fer a Hawaii, amb més precisió a l’hotel Royal Hawaiian de Waikiki, un deliciós edifici déco d’estuc rosa que és testimoni vivent de la destrucció del paradís. Altres imatges, com la del museu d’arbres, també corresponen a una realitat viva a Oahu, com és la del Foster Botanical Garden. Costa una mica entomar l’aire positiu que respira la cançó: no voldria prendre Joni com una rematada cínica.
“Big Yellow Taxi” té com a font d’inspiració una estada que l’artista va fer a Hawaii, amb més precisió a l’hotel Royal Hawaiian de Waikiki, un deliciós edifici déco d’estuc rosa que és testimoni vivent de la destrucció del paradís. Altres imatges, com la del museu d’arbres, també corresponen a una realitat viva a Oahu, com és la del Foster Botanical Garden. Costa una mica entomar l’aire positiu que respira la cançó: no voldria prendre Joni com una rematada cínica.
Per plantar-hi un aparcament
Un hotel de color de rosa, una boutique
I un bar super enrotllat
No et sembla que acostuma a passar
Que no saps el que tens
Fins que ho has perdut
Van asfaltar el paradís
Per plantar-hi un aparcament
Van arrencar els arbres
Els posaren en un museu d’arbres
I van fer pagar la gent
Un dòlar i mig per veure’ls
No et sembla que acostuma a passar
Que no saps el que tens
Fins que ho has perdut
Van asfaltar el paradís
Per plantar-hi un aparcament
Ei, pagès, pagès
Abandona ara mateix el DDT
Dona’m pomes tacades
Però deixa els ocells i les abelles
Si us plau!
No et sembla que acostuma a passar
Que no saps el que tens
Fins que ho has perdut
Van asfaltar el paradís
Per plantar-hi un aparcament
Tard ahir a la nit
Vaig sentir un cop de porta
Mentre un gran taxi groc
S’enduia el meu home
No et sembla que acostuma a passar
Que no saps el que tens
Fins que ho has perdut
Van asfaltar el paradís
Per plantar-hi un aparcament
Van asfaltar el paradís
Per plantar-hi un aparcament
Cínica, no, jo diria que és directa... Parla de Hawai però podria passar per la Costa catalana...
ResponEliminaParadís o no, l'asfaltat universal és un fet.
EliminaEn dies com avui millor una mica d'asfalt que el fangar.
ResponEliminaAixò sí, les pomes, tacades.
Per fortuna pocs dies tenim com aquest (pel meu gust).
Elimina