El mètode Instagram

Instagram o els colors saturats són mitja vida

Quan s’arriba a una certa edat —la que podríem anomenar el costat lleig de la cinquantena— els problemes de salut comencen a treure el nas; i encara que no el treguin, el metge aconsellarà la prevenció i els bons aliments. Els dos mètodes preventius que no sembla que puguin fer mal a ningú són beure molta aigua i les caminades llargues i a pas lleuger. Com que jo en matèria d’ingestió de líquids sóc bastant camell i l’exercici físic queda lluny de les meves activitats més estimades, es diria que ho tinc difícil per mantenir-me en forma. Les passejades encara les podria suportar, si no se’m fessin de vegades tan tedioses. Inesperadament, com ja hauran comprovat els meus amics de Facebook, Instagram —l’aplicació que serveix per retocar i compartir fotografies— ha vingut en la meva ajuda. Ara, quan surto de casa per fer un volt, ja tinc una bona excusa per justificar l’excursió: trobar el millor material per fotografiar i propagar per la xarxa, com si d’herba paràsita es tractés.

La veritat és que el mitjà és molt atractiu: el format quadrat i els quatre retocs permeten falsejar la realitat tant com vulgui el consumidor; i, com que no s’ha de llegir res més que una imatge, és summament fàcil emetre un veredicte. Mai com durant la darrera setmana m’havien dedicat tants rètols de “m’agrada” a Facebook. No sé si la meva salut millorarà, però ara que en el món dels blogs cal pidolar perquè et facin un comentari s’entendrà que tingui l’ego pels núvols. A més, no sé per quins estranys camins, s’ha fet seguidora meva una colla de noietes sense suc ni bruc, d’aquelles a les que agrada fotografiar “cupcakes”, safrans en flor i lolites fent morritos. Si em converteixen en “trending topic”, si em presenten l’Anna Wintour, ja us avisaré. De moment continuo retratant balcons de cases com si no existís el dia de demà.