Mala premsa

A casa ja se’n riuen, perquè es diria que el meu passatemps favorit és trobar errades a la premsa online. Mentrestant jo em pregunto sobre el nivell de fiabilitat d’uns mitjans que tenen tan poc respecte per la qualitat de la informació que divulguen. L’únic dubte que em queda és saber si les edicions de pagament tenen més cura amb el que publiquen, tot i que sospito que no hi deu haver cap diferència en aquest sentit.

Començo amb una no-notícia de La Vanguardia (imatge de dalt) que parla de la desgraciada vida de Rosemary Kennedy, la germana lobotomitzada del venerat president. Al segon paràgraf s’afirma que va morir “el pasado 7 de enero”, mentre que més endavant s’informa que Rosemary “murió a los 86 años, rodeada por sus hermanos Jean, Ted, Patricia y Eunice”. Com que em sonava que Ted va morir ja fa alguns anys, he anat a consultar la Wikipedia, que m’ha confirmat que Rosemary va morir en realitat el 7 de gener de 2005. La notícia és del 4 de setembre i, encara que un lector adverteix de l’error als comentaris, ningú no s’ha molestat a corregir-ho a data d’avui (7 de setembre). En certa manera ho comprenc, perquè els comentaris de la premsa són tòxics per definició i ningú no hauria de llegir-los.

Aquesta altra, també de La Vanguardia, informa sobre monuments famosos que es poden trobar replicats a la Xina. Des del moment de la seva publicació ja han corregit “Easter Island”, que ara s’identifica amb l’illa de Pasqua. Però el Capitoli encara figura com a Capitol. “Tower Bridge” és el Pont de la Torre (a Londres), per tant no és acceptable anomenar-lo “la Tower Bridge”, com si fos una torre.

Ara una d’El País entorn del casament de dos senyors que són, a més, policies nacionals. La seva lluna de mel serà molt costeruda, si fan el que pretenen. (Qui no ho entengui, que miri un atles).

Torno a La Vanguardia, que són els més sapastres amb diferència. La notícia parla d’una estafa que fan a Madrid (encara que es podria exportar a la picaresca de qualsevol altra ciutat), on per 20 euros et donen accés il·limitat a la wi-fi d’algun veí incaut. La cosa comença amb un «tetuán» mancat de majúscula i un «tando» que vol dir «tanto». I encara que potser només es tracti d’una qüestió d’estil, aquest «se acumulan farolas repletas de anuncios» fa pensar en garbes atapeïdes de fanals sobre les voreres.

Un cop entrats en matèria, es llegeix això tan incomprensible d’una multa «de uno a tres meses». Em salto la incorrecció de «descubrirse al pastel» (com no vulguin dir que es treuen el barret davant del pastís), per passar a la confusió que suposa distingir «el afectado» i «el estafado», que jo diria que són la mateixa persona, encara que ho fan sonar com persones distintes. El misteri de la Santíssima Trinitat?

Sí, ja ho sé. No té cap sentit capficar-s’hi. Aquestes notícies solen llegir-se amb el cervell a mig gas. I si són ambigües, confuses, contradictòries o redactades amb el cul, la culpa serà sempre del lector, que no es conforma amb el seu paper estipulat de consumidor passiu. Burro jo, en definitiva.

Bonus Track: Retall d'avui a La Vanguardia, on la ciutat francesa de Melun esdevé Melón.