Després d’«Àgora» (2009) ha calgut esperar sis anys per tenir notícies fílmiques d’Alejandro Amenábar. Un interval tan llarg prometia que la seva nova pel·lícula «Regression» seria una obra potent i ben madurada, per tant la decepció ha sigut encara més dolorosa.
L’acció té lloc l’any 1990 a la Minnesota rural (filmada a l’Ontario canadenc). El detectiu Bruce Kenner (Ethan Hawke) investiga el cas de John Gray, el qual reconeix haver abusat sexualment de la seva filla (Emma Watson) tot i que no se’n recorda de res. Amb l’ajuda d’un psiquiatre (David Thewlis) i les seves tècniques de regressió hipnòtica es va descobrint una trama satànica que acabarà implicant a bona part de la petita comunitat, encara que potser no tot serà com semblava en un principi.
Realment poques pegues se li poden posar a «Regression», un projecte internacional d’una impecable professionalitat encara que d’envergadura una mica modesta. Els actors estan tots adequats, la fotografia de Daniel Aranyó és bona i la direcció d’Amenábar, eficaç. I malgrat tot no arriba a atrapar i esdevé més ensopida que no pas excitant, possiblement a causa del guió del propi Amenábar que es queda una mica en terra de ningú. Sobre el paper tenim aquí una història d’horror sobre el mal i la culpa, i sobre com aquestos sempre s’apanyen per trobar la manera d’obrir-se pas en una atmosfera enrarida pel prejudici. Però el director és massa racionalista per lliurar-se a una orgia de sang i violència, de manera que tots els ensurts queden reduïts a l’àmbit dels somnis i les al·lucinacions.
El resultat, en definitiva, és una pel·lícula tèbia i oblidable, cosa que no es podria dir mai de qualsevol dels cinc llargmetratges anteriors d’Amenábar. Una pena, de debò.
L’acció té lloc l’any 1990 a la Minnesota rural (filmada a l’Ontario canadenc). El detectiu Bruce Kenner (Ethan Hawke) investiga el cas de John Gray, el qual reconeix haver abusat sexualment de la seva filla (Emma Watson) tot i que no se’n recorda de res. Amb l’ajuda d’un psiquiatre (David Thewlis) i les seves tècniques de regressió hipnòtica es va descobrint una trama satànica que acabarà implicant a bona part de la petita comunitat, encara que potser no tot serà com semblava en un principi.
Realment poques pegues se li poden posar a «Regression», un projecte internacional d’una impecable professionalitat encara que d’envergadura una mica modesta. Els actors estan tots adequats, la fotografia de Daniel Aranyó és bona i la direcció d’Amenábar, eficaç. I malgrat tot no arriba a atrapar i esdevé més ensopida que no pas excitant, possiblement a causa del guió del propi Amenábar que es queda una mica en terra de ningú. Sobre el paper tenim aquí una història d’horror sobre el mal i la culpa, i sobre com aquestos sempre s’apanyen per trobar la manera d’obrir-se pas en una atmosfera enrarida pel prejudici. Però el director és massa racionalista per lliurar-se a una orgia de sang i violència, de manera que tots els ensurts queden reduïts a l’àmbit dels somnis i les al·lucinacions.
El resultat, en definitiva, és una pel·lícula tèbia i oblidable, cosa que no es podria dir mai de qualsevol dels cinc llargmetratges anteriors d’Amenábar. Una pena, de debò.
Una altra que ens estalviarem. (L'absolut del Diable és un principi que falla quan se'n poden fer "colles".)
ResponEliminaI m'ha cridat l'atenció el "terra de ningú" que, en un sentit diferent i des del Foravial, avui hem compartit.
Girbén, acabarem fent de la "terra de ningú" la nostra pàtria.
Elimina