Pel·lícules antigues

El tràiler de «Si dios quiere» (Se dio vuole) ens va enganxar (i enganyar) amb la seva promesa de rialles garantides davant d’una situació familiar suposadament crítica. A l’hora de la veritat, el debut a la direcció del guionista Edoardo Maria Falcone deixa molt a desitjar i encara més a penedir-se: els gags que mostra el tràiler són el millor que pot oferir la pel·lícula, i tots s’esdevenen als primers vint minuts.

No és cap secret que el punt de partida és el desig de fer-se capellà que sent de sobte el fill d’un cardiòleg ateu (Marco Giallini). El metge, apart d’ateu, és un home agre i insensible; mentre que la resta de la família són una colla de cretins i frustrats. Com ja he dit, la presentació del conflicte i dels seus personatges és el millor de tot. Després, quan la farsa intenta esdevenir un drama humanista, tota la gràcia se’n va en orris. Com que ens trobem davant d’una comèdia italiana, la família acabarà sent redimida per la intervenció d’un capellà atípic i enrotllat (Alessandro Gassman) i fins i tot el cardiòleg amargat esdevindrà més persona i fins i tot una mica teista. Tot plegat és d’un ranci que, salvant les distàncies, m’ha fet pensar en aquelles tronades pel·lícules de Paco Martínez Soria, on la ingènua saviesa ancestral del protagonista salvava els seus parents urbanites de les neurosis del segle XX.

També amb ecos del passat, però molt més digna d’atenció és «The Nice Guys» (Dos buenos tipos). Escriu i dirigeix Shane Black, responsable de grans films d’acció com «Arma letal» (1 i 2), «L’últim boy-scout», «L’últim heroi d’acció» o «Iron Man 3», que aquí torna al territori dels seus més grans èxits: la comèdia de col·legues. L’acció té lloc a Los Angeles l’any 1977, escenari abonat per aquest gènere concret. Jackson Healy (Russell Crowe) és un perdonavides a sou, que es dedica bàsicament a foragitar de forma violenta pretendents indesitjables de noies de bona família; mentre que Holland March (Ryan Gosling) és un detectiu privat que desploma els seus clients sota la llei del mínim esforç. Tots dos es veuran obligats a treballar plegats per investigar la mort d’una actriu de pel·lícules porno.

Com sol passar en aquests casos, la intriga discorre per camins no sempre intel·ligibles, i té bastant a veure amb l’ecologia (una qüestió palpitant dels anys 70), però se segueix amb curiositat i un cert plaer. Per començar, no s’abusa de la mirada post-moderna, i els clixés de gènere i d’època s’utilitzen amb afectuosa discreció, tot i que la fotografia de Philippe Rousselot la clava. Hi ha també molt d’homenatge cinèfil i de bromes privades, que no destorben perquè també funcionen per qui no compta amb els referents.

«The Nice Guys» és una mica ximple, però també una mica divertida. És plena de detalls còmicament rellevants. Russell Crowe continua sent un estaquirot, però Ryan Gosling revela impensades virtuts còmiques. L’australiana Angourie Rice, als seus tretze escassos anys, roba pràcticament la funció com a membre més espavilat de tot l’elenc. Mentrestant Kim Basinger s’enfonsa en el seu infern particular de cirurgia i bótox.

Recomanable per a tots aquells que senten urticària davant del parell de paraules «art» i «assaig».