Anthony Hopkins en el paper de Matusalem |
L’incansable, ubic i polifacètic doctor Salvador Macip acaba de publicar el volum de divulgació «¿Es posible frenar el envejecimiento?» [No indico l’editorial perquè és un llibre de quiosc lligat al diari «EL PAÍS», tot i que crec que es pot adquirir independentment], una qüestió palpitant per a tots aquells que estem assolint allò que pietosament s’anomena «una edat». En una època en la qual els avenços de la medicina cada vegada disposen de més eines per combatre la malaltia i per tant l’esperança de vida augmenta amb pas ferm, és lògic plantejar-se si existeix un límit biològic per la data de caducitat dels humans o bé la ciència pot trobar la manera de retardar o aturar els processos d’envelliment. No hi ha dubte que és una àrea d’investigació que actualment es troba a la cresta de l’onada en societats pròsperes i salubres, molt segurament per la quantitat de calés que suposarien formar part del negoci.
En Salvador, amb la claredat i concisió que li concedeix la seva àmplia experiència de divulgador, comença descrivint les causes de l’envelliment, des de les genètiques fins les que es poden atribuir a l’entorn. Passa a continuació a explicar les diverses marques de l’envelliment a nivell cel·lular, potser la part més estrictament biològica i la que més eixuta se m'ha fet.
L’interès es reviscola quan comencen a proposar-se solucions per frenar l’envelliment —antioxidants, hormones, manipulació de cèl·lules mare o fins i tot passar gana de forma controlada—. Malauradament, i a diferència dels llibres d’autoajuda, la ciència és encara incapaç d’oferir respostes conclusives sobre aquests mètodes, i s’ha de limitar a emetre un frustrant «tot és molt més complicat del que semblava d’entrada». O sigui que de moment caldrà armar-se de paciència i continuar investigant.
Una tercera part es pregunta quin sentit biològic té el fet d’envellir, llegint-lo en relació a la teoria de l’evolució, i acaba amb les conseqüències socials d'una vida prolongada, des dels perills de la sobrepoblació fins a la fractura que es produiria entre els rics que es podrien permetre una segona joventut i els pringats que haurien de continuar morint a l'estil clàssic.
De la lectura de «¿Es posible frenar el envejecimiento?» m'han quedat clares un parell de coses. La primera que, més enllà de solucions purament cosmètiques (bòtox, tints...), no hi ha ara per ara al mercat cap medicina que freni veritablement l'envelliment; o sigui que no val la pena gastar-se els quartos amb suposades cremes "anti-aging". La segona (i més trista), que jo ja faig tard i que aquest avenços que anuncia el doctor Macip els hauran de veure els meus fills o els meus néts.
En Salvador, amb la claredat i concisió que li concedeix la seva àmplia experiència de divulgador, comença descrivint les causes de l’envelliment, des de les genètiques fins les que es poden atribuir a l’entorn. Passa a continuació a explicar les diverses marques de l’envelliment a nivell cel·lular, potser la part més estrictament biològica i la que més eixuta se m'ha fet.
L’interès es reviscola quan comencen a proposar-se solucions per frenar l’envelliment —antioxidants, hormones, manipulació de cèl·lules mare o fins i tot passar gana de forma controlada—. Malauradament, i a diferència dels llibres d’autoajuda, la ciència és encara incapaç d’oferir respostes conclusives sobre aquests mètodes, i s’ha de limitar a emetre un frustrant «tot és molt més complicat del que semblava d’entrada». O sigui que de moment caldrà armar-se de paciència i continuar investigant.
Una tercera part es pregunta quin sentit biològic té el fet d’envellir, llegint-lo en relació a la teoria de l’evolució, i acaba amb les conseqüències socials d'una vida prolongada, des dels perills de la sobrepoblació fins a la fractura que es produiria entre els rics que es podrien permetre una segona joventut i els pringats que haurien de continuar morint a l'estil clàssic.
De la lectura de «¿Es posible frenar el envejecimiento?» m'han quedat clares un parell de coses. La primera que, més enllà de solucions purament cosmètiques (bòtox, tints...), no hi ha ara per ara al mercat cap medicina que freni veritablement l'envelliment; o sigui que no val la pena gastar-se els quartos amb suposades cremes "anti-aging". La segona (i més trista), que jo ja faig tard i que aquest avenços que anuncia el doctor Macip els hauran de veure els meus fills o els meus néts.
No se si val la pena malgastar esforços en un cos orgànic i que per tan acabarà fallant inevitablement, potser millor centrar-se en el traspàs de la consciència a un suport robòtic amb peces intercanviables.
ResponEliminaPS: Lo dels fills i nets es una metàfora, no?
De moment, tu ves fent descàrregues puntuals de memòria per estar sempre a punt.
EliminaSí, lo dels fills i néts és una manera de parlar; no han aparegut per generació espontània.
Ostres, el post que he llegit al feedly i aquest són diferents, oi? Mateix fons, explicat de manera diferent.
ResponEliminaBé, aquest del Macip se'm va escapar, ja em molestava prou haver de comprar el País, però a més, com no, ho vaig oblidar. A veure si l'edita alguna editorial de profit. A mi m'agraden els seus llibres de divulgació, i els altres també. De fet, ara n'estic llegint un, però aquest de l'envelliment l'hauré d'aconseguir per alguna altra via.
Sí, l'he canviat una mica. El llibre no es troba a tots els quioscos (jo el vaig haver de demanar i no va fer falta comprar EL PAIS).
EliminaVendria molt més si digués que prenent bròquil marinat amb te verd viuríem cent anys, però és que les coses són així. Estic content que un parell de coses que volia deixar clares quedessin clares :).Efectivament, és complicat i encara ens queda feina. I segurament tu i jo ja hem fet tard... però seguirem treballant-hi! Gràcies per la ressenya.
ResponEliminaAixò del bròquil no ho sabia; en prenc nota :)
EliminaGràcies a tu.
A mi també se m'ha escapat aquest llibre. On diu que es pot aconseguir???
ResponEliminaJo també estic entre els que "tenim una edat" ;)
Jomateixa, en el meu cas el vaig encarregar a un quiosc de la plaça Universitat i aquesta setmana el vaig veure exposat a un altre del carrer de Llúria. Suposo que se li ha de demanar al quiosquer que el sol·liciti a EL PAÍS.
EliminaMmm aquesta crema anti-aging de bròquil és prometedora, segur que per la Sara ja s'haurà inventat!
ResponEliminaNo sé per què em segueixo posant cremes, és allò de "alguna cosa farà", aix.
Cuidar-se la pell no és dolent, una altra cosa és esperar miracles.
Elimina