Estampes pulleses: una joia a Galatina

Chiesa Madre dei Santi Pietro e Paolo (amb Josep afegit)

A mig camí entre Gallipoli i Lecce, la provinciana Galatina (27.109 habitants) sembla una mica tètrica durant la llarga migdiada d’agost. No li manquen els atractius habituals: palaus de façana barroca, un grapat d’esglésies de factura competent que en altres parts del món serien tresors nacionals i un te fred «alla pesca» que em deixa totalment enamorat. Però si hem vingut a Galatina és per visitar la basílica de Santa Caterina d’Alexandria, un dels monuments més insignes del romànic i el gòtic pullès. A que no havíeu sentit mai parlar d’ella?

Basílica de Santa Caterina

Jesús i els apòstols

La basílica va ser construïda entre 1369 i 1391 sota el patrocini de Raimondello Orsini del Balzo, croat entusiasta, el qual en besar la relíquia de la mà de Santa Caterina al monestir que hi té dedicat al mont Sinaí li va arrencar un dit amb les dents i, ja posats, se l’endugué cap a Itàlia embolcallat en reliquiari de plata. El temple presenta una façana amb solucions interessants (el crist i els apòstols esculpits sobre la porta principal) o típicament pulleses (la parella de lleons que guarden l’entrada).

Però el veritable atractiu de la basílica es troba al seu interior, on la totalitat dels seus murs està recoberta de frescos atribuïts a Francesco d’Arezzo, de l’escola de Giotto, i datats al segle XV. Amb tanta superfície per omplir no us estranyi que aquí es descrigui en format predecessor del còmic la història sagrada tant del Vell com del Nou Testament. Potser el nivell no és de primera, però la veritat és que impressiona tanta paret pintada. Malauradament a l’interior no permeten fer fotografies, o sigui que totes les imatges que segueixen són manllevades. Però igualment precioses.