Visions de la Nativitat (2)

En revisar la iconografia nadalenca, un dels detalls que sobta més és la quasi omnipresent nuesa de l'infant. El relat que sempre ens han venut era el d'una nit freda en la qual ningú no volia acollir la família sagrada. El precari refugi a l'establia a penes els podria oferir protecció i només el bou i la mula mitigaven la gelor amb la seva escalfor animal. Encara així, no calia convertir Jesuset en un nudista potencial, una mica més de robeta no li hagués fet cap nosa. En aquesta pintura del frare Juan Bautista Maíno, per exemple, em tenen el nen en exposició, com si volguessin demostrar que "ho té tot al seu lloc". Cal dir que els joves espitregats, que deuen ser pastors, semblen més propis del festival de Benicassim que del desembre a Betlem. El trio de senyors més posats que hi ha al fons semblen d'aquella mena de persones que volen sortir sempre a les fotos, encara que ningú no les hagin convidades. Notable aquí és el grup de la part de dalt: una molt colorista "rave" angelical.

Aquesta és una molt bella pintura de Domenico Ghirlandaio que trasllada el pessebre al pati del museu arqueològic, si hem de fer cas a les pretensions de les columnes i l'abeurador. Notable el realisme dels tres pastors, no endebades el de l'esquerra és el pintor mateix. En aquest cas el nen jeu sobre les vores de la túnica de la marededéu: una il·lustració molt gràfica de la penúria que pateix aquesta família. Sant Josep mentrestant es posa les mans al cap tot pensant en el preu de la matrícula del parvulari. En primeríssim terme, una cadernera que simbolitza la passió de Crist. I dalt a l'esquerra una figura blava que solca l'aire. Algú me la pot explicar?

En aquesta primícia, firmada per Bernardo Strozzi, constatem que un català va ser dels primers europeus en participar en l'adoració al nen Jesús. L'home, que havia decidit matar un gall per l'ocasió, a la tieta Pepa li va donar un tall. L'endemà, sense tenir res més a l'agenda, va inventar els canelons (vegeu Bilbeny et al.)

Aquest desgavell de Jacob-Cornelisz van Oostsanen és de difícil digestió, encara que em jugo un pèsol o un cigró que ha estat enregistrat en algun punt de la comunitat valenciana. Ens ho indiquen les garlandes amb taronges, la banda de músics de vent, la ceràmica policromada i la mar omnipresent. Si no fos per l'excés de monges i beats, juraria que l'escena l'han fotografiat a Benidorm. El nen Jesús mostra senyals d'escanyoliment que, si jo fos dels serveis socials de l'ajuntament, retiraria la pàtria potestat a Mary & Joseph.