 |
| Morton i Roth. Què podria sortir malament? |
John Reginald Christie fou un assassí en sèrie britànic, actiu a les dècades dels 40 i 50 del segle passat. Va matar com a mínim vuit persones, incloent-hi la seva dona Ethel. Abans que el descobrissin, el seu veí Timothy Evans havia sigut falsament imputat pels crims i executat a la forca, destí que compartí Christie el 15 de juliol de 1953.
D’aquest cas tan llòbrec ja s’havia ocupat el cinema l’any 1971 amb «10 Rillington Place», que va dirigir Richard Fleischer i protagonitzaren Richard Attenborough, en el paper de l’assassí, i un jove John Hurt, com el malaguanyat fals culpable. Com que una de les funcions actuals de les sèries televisives és la d’esmenar la plana a les pel·lícules i llibres originals, tot oferint una versió més meticulosa i prolixa de la mateixa història, no és d’estranyar que la BBC l’any 2016 ens proposés la seva particular «Rillington Place», minisèrie en tres capítols escrita per Tracey Malone i Ed Whitmore.
Evidentment no us podeu esperar grans alegries amb aquest depriment serial i la proverbial qualitat de les ambientacions històriques de la BBC aquí es veu constreta per la casa del número 10 de Rillington Place, que ocupa la majoria d’escenes. Hi ha per tant bones dosis de postguerra, de racionament, de pisos amb humitat i de sordidesa generalitzada, el que com a mínim permet que la sèrie es pugui qualificar de molt atmosfèrica.
També cal dir que està escrita de forma molt intel·ligent i amb un repte formal plenament reeixit: cada capítol és explicat des del punt de vista d’un dels personatges protagonistes, sense que es perdi per això l’ordre cronològic. El primer, «Ethel», es dedica a l’esposa de l’assassí. Conté poca acció, però ve curull d’amenaça i suspens. Samantha Morton broda el seu sofert paper.
En el segon capítol, «Tim», la trama se centra en el fals culpable Timothy Evans i constitueix una trista faula d’innocència i decepció. L’ascendent Nico Mirallegro (també brillant a «The Village») és capaç de trencar-nos el cor amb el seu candor suïcida. Queda l’episodi 3, «Reg», dedicat a l’activitat feminicida de John Christie. És el capítol més sanguinari i truculent (i per tant el més satisfactori). Gaudeix, com els anteriors, de la interpretació de Tim Roth, un actor irregular que sol fer molt bé una versió gris i funcionarial (no diria que banal) del que és el mal.
«Rillington Place», sèrie ideal per a lectors d’«EL CASO» que no vulguin alimentar-se amb porqueries. A mi m’ha agradat força/molt.
D’aquest cas tan llòbrec ja s’havia ocupat el cinema l’any 1971 amb «10 Rillington Place», que va dirigir Richard Fleischer i protagonitzaren Richard Attenborough, en el paper de l’assassí, i un jove John Hurt, com el malaguanyat fals culpable. Com que una de les funcions actuals de les sèries televisives és la d’esmenar la plana a les pel·lícules i llibres originals, tot oferint una versió més meticulosa i prolixa de la mateixa història, no és d’estranyar que la BBC l’any 2016 ens proposés la seva particular «Rillington Place», minisèrie en tres capítols escrita per Tracey Malone i Ed Whitmore.
Evidentment no us podeu esperar grans alegries amb aquest depriment serial i la proverbial qualitat de les ambientacions històriques de la BBC aquí es veu constreta per la casa del número 10 de Rillington Place, que ocupa la majoria d’escenes. Hi ha per tant bones dosis de postguerra, de racionament, de pisos amb humitat i de sordidesa generalitzada, el que com a mínim permet que la sèrie es pugui qualificar de molt atmosfèrica.
També cal dir que està escrita de forma molt intel·ligent i amb un repte formal plenament reeixit: cada capítol és explicat des del punt de vista d’un dels personatges protagonistes, sense que es perdi per això l’ordre cronològic. El primer, «Ethel», es dedica a l’esposa de l’assassí. Conté poca acció, però ve curull d’amenaça i suspens. Samantha Morton broda el seu sofert paper.
En el segon capítol, «Tim», la trama se centra en el fals culpable Timothy Evans i constitueix una trista faula d’innocència i decepció. L’ascendent Nico Mirallegro (també brillant a «The Village») és capaç de trencar-nos el cor amb el seu candor suïcida. Queda l’episodi 3, «Reg», dedicat a l’activitat feminicida de John Christie. És el capítol més sanguinari i truculent (i per tant el més satisfactori). Gaudeix, com els anteriors, de la interpretació de Tim Roth, un actor irregular que sol fer molt bé una versió gris i funcionarial (no diria que banal) del que és el mal.
«Rillington Place», sèrie ideal per a lectors d’«EL CASO» que no vulguin alimentar-se amb porqueries. A mi m’ha agradat força/molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada