«Wajib» (Invitació de casament) és una pel·lícula de 2017 dirigida per la cineasta i poeta palestina Annemarie Jacir, tot plegat una raresa a les nostres pantalles. L’argument és senzill i abasta una jornada en la qual un pare i un fill volten en cotxe per la ciutat de Natzaret per complir la tradició local i lliurar en mà les invitacions al proper casament de la seva filla/germana. Es tracta doncs d’una mena de «road movie» de curta distància, on el que realment importa és la interacció entre els dos protagonistes i els diversos personatges que van trobant durant el seu periple com a carters d’ocasió.
«Wajib» veu el seu interès accentuat per les peculiaritats de la història, que s’ambienta a Natzaret, la ciutat amb més presència àrab de tot l’estat d’Israel. Els seus personatges són palestins cristians i no deixa de sobtar veure totes les cases guarnides amb pessebres (l’acció s’esdevé a principis de desembre). Confesso que m’agrada que m’expliquin faules costumistes de cultures que em resulten desconegudes, com ho és la vida dels palestins israelians.
El film deixa entreveure, sense dramatismes, el conflicte en el que viuen els àrabs dins de la societat israeliana, tot suggerint que l’alternativa al conformisme és l’exili. Així el gran punt de fricció del guió és la defensa de la tradició que suporta el pare enfront d’un fill que ja està creant noves arrels a Itàlia.
Càlidament interpretada per Mohammad Bakri i Saleh Bakri, que són pare i fill també a la realitat, «Wajib» és un deliciós drama amb tocs d’humor, molt ben escrit i amb un to de conciliació gairebé txekhovià. Molt bona.
«Wajib» veu el seu interès accentuat per les peculiaritats de la història, que s’ambienta a Natzaret, la ciutat amb més presència àrab de tot l’estat d’Israel. Els seus personatges són palestins cristians i no deixa de sobtar veure totes les cases guarnides amb pessebres (l’acció s’esdevé a principis de desembre). Confesso que m’agrada que m’expliquin faules costumistes de cultures que em resulten desconegudes, com ho és la vida dels palestins israelians.
El film deixa entreveure, sense dramatismes, el conflicte en el que viuen els àrabs dins de la societat israeliana, tot suggerint que l’alternativa al conformisme és l’exili. Així el gran punt de fricció del guió és la defensa de la tradició que suporta el pare enfront d’un fill que ja està creant noves arrels a Itàlia.
Càlidament interpretada per Mohammad Bakri i Saleh Bakri, que són pare i fill també a la realitat, «Wajib» és un deliciós drama amb tocs d’humor, molt ben escrit i amb un to de conciliació gairebé txekhovià. Molt bona.
Caldrà veure-la, doncs. :)
ResponEliminaCaldrà.
Elimina