Sempre és bo retornar a Emmanuel Carrère, un autor que rarament decep. Ara recupero «De vidas ajenas» (Anagrama 2011, traducció de Jaime Zulaika), tot i que l’original «D’autres vies que la mienne» era de 2009. Carrère continua extraient petroli de la realitat, en aquest cas de la realitat que li és més propera, per narrar-nos algunes de les experiències més dramàtiques que pot patir un ésser humà com són la mort d’una filla petita o la d’una mare jove.
Carrère i la seva companya Hélène eren de vacances a Sri Lanka quan s’esdevingué el letal tsunami del dia de Sant Esteve de 2004, aquell que devastà tot el sud-est de l’oceà Índic. El fet que la filla de quatre anys d’una família veïna amb la que acabaven de fer amistat fos una de les víctimes del desastre confrontaren l’autor tant amb la precarietat de les situacions d’emergència com amb la impossibilitat de transferir el dol.
Un cop retornat a França, Carrère hagué d’enfrontar-se tant a un record lacerant com a un present marcat per la mort imminent de la seva cunyada, mare jove de tres nenes de poca edat. Juliette, jutge de primera instància a Vienne, ha de gestionar en tres mesos escassos tots els afers relacionats amb la seva propera desaparició, tant pel que fa al futur del marit i de les filles, com per qüestions de tractament clínic, cures pal·liatives o rituals mortuoris, sense deixar de banda la clausura de les seves obligacions laborals.
Crònica per descomptat dolorosa que l’autor condueix amb respecte i grans dosis d’humanitat, tot il·luminant aspectes que van més enllà del drama evident. Així apareix per exemple la figura d’un altre col·lega jutge que també havia patit un càncer de jove i que estableix amb Juliette una relació molt interessant. O es tracta en extens (potser massa en extens) qüestions jurídiques sobre el sobreendeutament de les famílies. O sobre els curiosos problemes sexuals als que poden enfrontar-se les persones amb membres amputats.
Lucidesa, empatia i altíssima qualitat literària, que bé i que clar que escriu el refotut! «De vidas ajenas» és un altre Carrère més que va directe a la lleixa dels favorits.
Carrère i la seva companya Hélène eren de vacances a Sri Lanka quan s’esdevingué el letal tsunami del dia de Sant Esteve de 2004, aquell que devastà tot el sud-est de l’oceà Índic. El fet que la filla de quatre anys d’una família veïna amb la que acabaven de fer amistat fos una de les víctimes del desastre confrontaren l’autor tant amb la precarietat de les situacions d’emergència com amb la impossibilitat de transferir el dol.
Un cop retornat a França, Carrère hagué d’enfrontar-se tant a un record lacerant com a un present marcat per la mort imminent de la seva cunyada, mare jove de tres nenes de poca edat. Juliette, jutge de primera instància a Vienne, ha de gestionar en tres mesos escassos tots els afers relacionats amb la seva propera desaparició, tant pel que fa al futur del marit i de les filles, com per qüestions de tractament clínic, cures pal·liatives o rituals mortuoris, sense deixar de banda la clausura de les seves obligacions laborals.
Crònica per descomptat dolorosa que l’autor condueix amb respecte i grans dosis d’humanitat, tot il·luminant aspectes que van més enllà del drama evident. Així apareix per exemple la figura d’un altre col·lega jutge que també havia patit un càncer de jove i que estableix amb Juliette una relació molt interessant. O es tracta en extens (potser massa en extens) qüestions jurídiques sobre el sobreendeutament de les famílies. O sobre els curiosos problemes sexuals als que poden enfrontar-se les persones amb membres amputats.
Lucidesa, empatia i altíssima qualitat literària, que bé i que clar que escriu el refotut! «De vidas ajenas» és un altre Carrère més que va directe a la lleixa dels favorits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada