Un món de metros: Bilbao (2)

Malgrat el meu llinatge basc, no ha estat fins el passat mes d’abril que he visitat per primer cop la terra dels meus ancestres. Ha estat així com he descobert que el metro de Bilbao compta amb una tercera línia encara no consignada, que va entrar en funcionament ara fa un any. En l’actualitat hi ha doncs 48 estacions i 49 quilòmetres de vies.

El mapa oficial actual (que podeu veure a dalt) s’ha convertit en un esquema rectilini bastant insípid, que indica també el temps de trajecte entre estacions. Es preserva la idea de la cremallera entreoberta, que amb agudesa va observar Matilde Urbach en el seu dia, així com els contundents colors vermelló i negre. Per això no s’entén que la línia 3 exhibeixi un magenta que contrasta tan poc amb la línia 1.

Una iniciativa personal ha dissenyat com podria quedar aquesta línia 3 en el mapa original. Li ha quedat una mena de gavina voladora entre parasitària i fúcsia.

De Laukatu - Trabajo propio, CC BY 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=59052067

En un altre ordre de coses, menys gràfic i més viscut, vaig fer un tast del metro bilbaí, que em va semblar menys interessant del que el nom de Norman Foster podia prometre. La majoria de les estacions repeteixen un esquema grisós, com de fàbrica de ciment, i les boques d’accés (els coneguts «fosteritos») em semblaren closques entelades de cargols desnonats.