 |
| Jennifer Fox, l'adulta i la nena |
Benvinguts siguin aquests temps en els quals s’està replantejant a fons l’experiència de ser dona a les nostres societats pressumptament il·lustrades. A partir d’un gavadal de testimonis en primera persona hem anat descobrint fins a quin punt l’experiència femenina està marcada per la violència sexual, per la discriminació, pel menyspreu, per la por i fins i tot pel sentiment de culpa. Mentre les reivindicacions justes i els canvis d’actitud vagin obrint-se pas amb la parsimònia que caldria esperar; mentre els mascles amenaçats lamentin amargament la pèrdua dels seus privilegis, caldrà parar molta atenció a tot allò que les dones poden explicar-nos.
Per això sembla tan pertinent la pel·lícula «The Tale» («El conte»), estrenada enguany a Sundance i distribuïda per la HBO, la qual narra una història molt particular, però que il·lumina amb perspicàcia determinats detalls dels abusos infantils. El film té la virtut d’haver sigut escrit i dirigit per la reputada documentalista Jennifer Fox a partir de les seves pròpies experiències, de manera que el coneixement exposat no podria ser més de primera mà.
Al principi de la pel·lícula Jennifer Fox (Laura Dern) rep una trucada escandalitzada de la seva mare (Ellen Burstyn) que acaba de descobrir una redacció que la filla va fer als tretze anys, en la qual descrivia el seu enamorament per un noi més gran. Jennifer comença a rememorar l’estiu que va passar fent un curs d’equitació a la granja de l’atractiva i misteriosa Mrs. G (Elizabeth Debicki) i de l’encaterinament que va sentir per Bill el seu instructor (Jason Ritter). A mesura que vagi reconstruint el passat anirà descobrint amb horror que les coses no foren ben bé com les recordava, que ella més que una adolescent no era més que una nena ingènua que es volia fer la gran, i que possiblement Mrs. G i el seu amant Bill estaven conxorxats per manipular-la fins a extrems d’una flagrant pederàstia.
L’intel·ligent guió va alternant el present de Jennifer, que investiga el seu passat a través dels testimonis supervivents, amb la reconstrucció d’aquest passat tal com és recordat (i que va modificant-se davant dels nostres ulls a mesura que la memòria es fa més precisa). És un viatge devastador, que comença amb una narradora triomfant en la seva professió i aparentment exempta de trauma, i que acaba allà on no voldries que acabés ningú.
No és un espectacle agradable, però sí que és admirable, perquè posa en dubte la matèria de la que estan fets els nostres records i de com els adaptem perquè no facin nosa al marc general d’allò que considerem la nostra vida. D’això se n’aprofiten els manipuladors professionals, ja siguin líders d’opinió com abusadors descarats. Clarividència apart, «The Tale» gaudeix del protagonisme de Laura Dern, una actriu que ens està regalant una maduresa esplendorosa, plena d’interpretacions de les de treure’s el barret cada dos mesos. Ellen Burstyn, Frances Conroy i sobretot Elizabeth Debicki no estan gens malament tampoc.
«The Tale» és una guitza a l’entrecuix. Sàvia i necessària.
Per això sembla tan pertinent la pel·lícula «The Tale» («El conte»), estrenada enguany a Sundance i distribuïda per la HBO, la qual narra una història molt particular, però que il·lumina amb perspicàcia determinats detalls dels abusos infantils. El film té la virtut d’haver sigut escrit i dirigit per la reputada documentalista Jennifer Fox a partir de les seves pròpies experiències, de manera que el coneixement exposat no podria ser més de primera mà.
Al principi de la pel·lícula Jennifer Fox (Laura Dern) rep una trucada escandalitzada de la seva mare (Ellen Burstyn) que acaba de descobrir una redacció que la filla va fer als tretze anys, en la qual descrivia el seu enamorament per un noi més gran. Jennifer comença a rememorar l’estiu que va passar fent un curs d’equitació a la granja de l’atractiva i misteriosa Mrs. G (Elizabeth Debicki) i de l’encaterinament que va sentir per Bill el seu instructor (Jason Ritter). A mesura que vagi reconstruint el passat anirà descobrint amb horror que les coses no foren ben bé com les recordava, que ella més que una adolescent no era més que una nena ingènua que es volia fer la gran, i que possiblement Mrs. G i el seu amant Bill estaven conxorxats per manipular-la fins a extrems d’una flagrant pederàstia.
L’intel·ligent guió va alternant el present de Jennifer, que investiga el seu passat a través dels testimonis supervivents, amb la reconstrucció d’aquest passat tal com és recordat (i que va modificant-se davant dels nostres ulls a mesura que la memòria es fa més precisa). És un viatge devastador, que comença amb una narradora triomfant en la seva professió i aparentment exempta de trauma, i que acaba allà on no voldries que acabés ningú.
No és un espectacle agradable, però sí que és admirable, perquè posa en dubte la matèria de la que estan fets els nostres records i de com els adaptem perquè no facin nosa al marc general d’allò que considerem la nostra vida. D’això se n’aprofiten els manipuladors professionals, ja siguin líders d’opinió com abusadors descarats. Clarividència apart, «The Tale» gaudeix del protagonisme de Laura Dern, una actriu que ens està regalant una maduresa esplendorosa, plena d’interpretacions de les de treure’s el barret cada dos mesos. Ellen Burstyn, Frances Conroy i sobretot Elizabeth Debicki no estan gens malament tampoc.
«The Tale» és una guitza a l’entrecuix. Sàvia i necessària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada