 |
| Hader & Winkler |
La recerca de l’originalitat a ultrança en el món ja super-explotat de les sèries televisives pot conduir a còctels una mica difícils d’empassar, almenys sobre el paper. Aquest seria el cas de «Barry», un projecte personal de l’actor Bill Hader que s’ha emès per HBO aquesta primavera.
Barry Berkman (Bill Hader) és un ex-marine amb estrès post-traumàtic que treballa com a sicari de baix pressupost. Un encàrrec el fa viatjar a Los Angeles, on establirà contacte amb un grup d’aspirants a actor que li descobriran el verí del teatre. A partir d’aquí Barry haurà de compaginar la seva feina criminal amb els seus progressos dramàtics; en això rau la gràcia de la sèrie.
He de reconèixer que els vuit capítols de mitja hora han agradat força (98% d’aprovació a Rotten Tomatoes) i ja està assegurada una segona temporada; però a mi «Barry» no m’ha convençut. En general els intèrprets estan entre bé i molt bé, especialment Anthony Carrigan, fent de mafiós txetxè i alopècic, i el veterà Henry Winkler com a manipulador professor d’art dramàtic. En canvi Hader, provinent del planter de «Saturday Night Live», no m’agrada gens. En les seves faccions només hi sé llegir el seu caràcter sociòpata cada minut que passa en pantalla.
Potser és que sóc un espectador una mica purità en qüestions d’ètica —ja em va suposar un problema la sèrie «Dexter» amb la seva justificació de l’homicidi—, però em costa sentir cap simpatia per un protagonista de sentiments frígids i gallet fàcil, capaç de suprimir un col·lega per protegir la pròpia immunitat. Se suposa que hi ha d’haver una frisança tragicòmica, quan l’entusiasme amorós de la vocació frega la violència; però no és el meu cas. «Barry» m’ha deixat totalment descol·locat i no penso repetir.
Barry Berkman (Bill Hader) és un ex-marine amb estrès post-traumàtic que treballa com a sicari de baix pressupost. Un encàrrec el fa viatjar a Los Angeles, on establirà contacte amb un grup d’aspirants a actor que li descobriran el verí del teatre. A partir d’aquí Barry haurà de compaginar la seva feina criminal amb els seus progressos dramàtics; en això rau la gràcia de la sèrie.
He de reconèixer que els vuit capítols de mitja hora han agradat força (98% d’aprovació a Rotten Tomatoes) i ja està assegurada una segona temporada; però a mi «Barry» no m’ha convençut. En general els intèrprets estan entre bé i molt bé, especialment Anthony Carrigan, fent de mafiós txetxè i alopècic, i el veterà Henry Winkler com a manipulador professor d’art dramàtic. En canvi Hader, provinent del planter de «Saturday Night Live», no m’agrada gens. En les seves faccions només hi sé llegir el seu caràcter sociòpata cada minut que passa en pantalla.
Potser és que sóc un espectador una mica purità en qüestions d’ètica —ja em va suposar un problema la sèrie «Dexter» amb la seva justificació de l’homicidi—, però em costa sentir cap simpatia per un protagonista de sentiments frígids i gallet fàcil, capaç de suprimir un col·lega per protegir la pròpia immunitat. Se suposa que hi ha d’haver una frisança tragicòmica, quan l’entusiasme amorós de la vocació frega la violència; però no és el meu cas. «Barry» m’ha deixat totalment descol·locat i no penso repetir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada