A 90 quilòmetres al sud de Samarkanda hi ha la ciutat de Shakhrisabz on va néixer Tamerlà el 9 d’abril de 1336. Com ja he dit en un altre lloc, Tamerlà (o Timur, com també pot dir-se) és el gran heroi nacional del país i per això aquest lloc és contemplat amb indubtable reverència. El seu monument més espectacular és el palau d’Ak-Saray construït per Tamerlà entre 1380 i 1404. De l’edifici original només queda una mínima part, dos blocs escrostonats i parcialment decorats amb ceràmica. Semblarà poca cosa, però respira més autenticitat que les reconstruccions pulcres que hem vist a Samarkanda.
La resta de monuments de la població no poden presumir d’un estat de revista equivalent. De fet, entre 2014 i 2016 el basar històric i alguns dels barris tradicionals foren arrasats per tal de construir impersonals jardins que envoltessin el seu patrimoni més valuós. El resultat és una esplanada estèril batuda per un sol de justícia on cal recórrer centenars de metres per trobar el següent edifici digne d’atenció. Tanta dèria renovadora va fer que la ONU estigués a punt d’incloure Shakhrisabz a la llista del patrimoni mundial en perill.
Deixaré de banda l’estàtua kitsch de Tamerlà que ocupa una rotonda (el nostre guia molt cofoi ens ha repetit tres o quatre vegades que un investigador rus va establir a principis del segle XX quines faccions tenia aquest cabdill). També deixaré de banda el restaurant on hem dinat, un edifici en forma de iurta o de tassó invertit, que en el seu temps havia sigut un caravanserai o alberg per les caravanes. Queden per ressenyar alguns mausoleus i tombes notables, una mesquita molt reconstruïda i un arbre d’aquells mil·lenaris que és l’únic que no enganya.
 |
| Mausoleu Dorut Tilyovat |
 |
| Mesquita Kok-Gumbaz |
Tanmateix, com en altres etapes del viatge, una mica d’engany no molesta i fins i tot fa bonic.
 |
| Mesquita Kok-Gumbaz |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada