El matí a Bukharà (1)

Madrassa Abdulla Khan

Bukharà és una ciutat plena d’edificis extraordinaris i sense cap vocació de divisme (al contrari del que passa amb el Taj Mahal o la Torre de Pisa, dues víctimes no tan recents del turisme intrusiu rabiós). Després del palau «art nouveau» de primera hora del matí, ens traslladem al vessant occidental de la ciutat i el guia ens envia a explorar (sense escorta) dues madrasses encarades. Com ja havia dit abans, aquestes escoles islàmiques (antigament pujants) en el present alberguen botigues de records adotzenats o interiors decrèpits. La madrassa de l’oest, la madrassa Abdulla Khan, presenta al seu favor uns mosaics sensacionals i plenament geomètrics/musulmans.

La madrassa oriental, la Modari Khan, és més accessible i per tant més avorrida. En un dels seus racons hi ha un taller de motocicletes baix de sostre i un mussol enorme que vola espantat entre les quatre parets. No em veig capaç de fotografiar-lo amb precisió; però fa una mica de pena aquest animalot nocturn atrapat aquí dins.

Lleopard estult (versió en guix)

Camells i cameller (versió en guix)

Després el guia ens condueix a través d'un ampli parc d'atraccions fortuïtes. Hi ha un inexacte tir al blanc de barraca de fira, figures de guix de lleopards i camells, i una construcció perfecta al final, feta tota de maons. És el mausoleu d'Ismail Samani, fundador de la dinastia samànida, completat l'any 905 i un dels edificis més antics i perfectes de tota la ciutat. Al seu interior, mentre un guia intenta vendre'ns una versió reduïda de la llegenda, tal com la va dibuixar Pilarín Bayés, observo com la llum penetra entre els maons.