Com viuen els rics

Amb la segona temporada de "Succession" es diria que la sèrie creada per Jesse Armstrong ha ascendit a la categoria d'obra de culte i possible successora de "Game of Thrones" a can HBO com a espectacle preferent. És una pretensió que no s'aguanta per enlloc, però que diu molt de l'èxit crític d'aquesta sèrie, certament luxosa i ben empaquetada.

Aquesta temporada repeteix si fa no fa les mateixes lluites de poder dins de la família Roy, uns multi-magnats propietaris de mitjans de comunicació, parcs temàtics, creuers i instal·lacions hoteleres, una mica a la manera dels Murdoch o els Turner. Aquest cop el "paterfamilias" Logan (Brian Cox) es troba en plenes facultats físiques i mentals, mentre que el fill segon Kendall (Jeremy Strong), després dels fets dramàtics que tancaven la temporada anterior, ha d'anar expiant els seus pecats patint una humiliació rere una altra.

Confesso que la majoria d'estratagemes financeres que omplen les trames de cada episodi em solen semblar incomprensibles; però la riquesa de l'escriptura dels personatges, el to de tragicomèdia sofisticada i la qualitat de les interpretacions faciliten molt el gaudi de cada capítol fins a elevar-los a una categoria quasi shakesperiana. Els citats Cox i Strong estan superlatius i Kieran Culkin també mereix menció. Llàstima que una actriu que m'agrada tant com és Hiam Abbass i que interpreta a la tercera esposa de Logan tingui un paper tan esquifit.

Un al·licient inconfessable suplementari és la possibilitat de tafanejar com viuen els mega-milionaris de debò. La sèrie sembla que està molt ben documentada i que els escenaris (mansions, iots, saraus) així com l'auster vestuari (molt allunyat del bling-bling de la faràndula) estan extrets de la vida real. Tot plegat ajuda a oblidar una certa repetició argumental i ens fa esperar amb candeletes la tercera temporada prevista per l'any vinent.